Sequera

Diuen que aquest cap de set­mana ha de ploure. Però ja se sap que la pluja de maig... amb prou fei­nes un raig! Tot i que, amb el canvi climàtic, ja no podem pre­dir res. Vivim en l’època de la incer­tesa, i això s’enco­mana. La sequera que ha dei­xat sense aigua els page­sos és equi­pa­ra­ble a la sequera d’idees per tirar enda­vant un país que, des de fa anys, està en crisi. I sem­bla que no ens en sor­tim!

Neces­si­tem idees per avançar, per superar els entre­bancs que, sovint, ens hem gene­rat nosal­tres matei­xos. Neces­si­tem una nova mirada a la rea­li­tat. Quan la con­se­llera Jordà diu que cap pagès ha de dei­xar la seva acti­vi­tat per culpa de la sequera, no és només una decla­ració d’inten­ci­ons. És una neces­si­tat. Neces­si­tem els page­sos i els rama­ders per garan­tir que algú ges­ti­oni un ter­ri­tori, un pai­satge que, sese aquests pro­fes­si­o­nals, esde­vindrà el prin­ci­pal ene­mic de la població.

Neces­si­tem un pacte de país, i això vol dir tre­ba­llar en un mateix sen­tit per avançar dei­xant de banda els par­ti­dis­mes i els mati­sos elec­to­ra­lis­tes. Estem pre­pa­rats per assu­mir aquest repte? De moment, no ho sem­bla. De moment, les dinàmiques polítiques són les matei­xes de sem­pre. Però el país s’asseca. I, després de la sequera, vindrà l’incendi.