Un debat secundari

El 26 de maig del 2019 les muni­ci­pals coin­ci­dien amb les euro­pees, un mes després que s’hagues­sin cele­brat comi­cis espa­nyols. Hi havia una forta tensió política amb pre­sos polítics i exi­li­ats. Car­les Puig­de­mont, per exem­ple, dema­nava fer d’aquell 26-M “un altre 1-O”. Qua­tre anys després con­ti­nua havent-hi exi­li­ats i la repressió es manté, però l’ambi­ent en què es desen­vo­lu­pen les elec­ci­ons del 28-M, muni­ci­pals i també autonòmiques a 12 comu­ni­tats de l’Estat, ha can­viat nota­ble­ment. Les cir­cumstàncies són molt dife­rents, com ho cons­ta­ten les pro­pos­tes, de les quals la inde­pendència, si no ha des­a­pa­re­gut, ha pas­sat a un pla molt secun­dari. Les for­ma­ci­ons par­tidàries de l’estat propi estan més cen­tra­des en el cos a cos amb l’adver­sari polític que en l’eix naci­o­nal. Esquerra vol con­so­li­dar-se com a pri­mera força als muni­ci­pis en vots i regi­dors i aspira a ser-ho també en alcal­dies i, per això, es con­cen­tra en el cos a cos amb el PSC, en un com­bat que els repu­bli­cans foca­lit­zen, sobre­tot, a l’ano­me­nat “cin­turó roig soci­a­lista”, on aspi­ren a eixam­plar el forat que han anat obrint des del 2011. Junts, men­tres­tant, car­rega con­tra els repu­bli­cans amb ànim d’ofe­rir-se com a alter­na­tiva i volun­tat de man­te­nir-se al cap­da­vant en nom­bre de bat­llies, cons­ci­ent que el gran ene­mic a com­ba­tre, aquest cop, és l’abs­tenció. Tant ERC com Junts pug­nen per la con­questa de Bar­ce­lona, on la CUP vol tor­nar i es pre­senta com “l’única can­di­da­tura inde­pen­den­tista”. Però, en rea­li­tat, de sobi­ra­nisme en par­len més el PP i Ciu­ta­dans per ata­car el PSOE que les for­ces cata­la­nes.