Primera volta

Històrica­ment el resul­tat de les elec­ci­ons muni­ci­pals ha estat més sem­blant al de les elec­ci­ons gene­rals que no pas al de les del Par­la­ment de Cata­lu­nya. Tot prové d’un feno­men que s’ha rebai­xat amb la des­a­pa­rició de CiU. En gai­rebé qua­ranta anys, CiU gua­nyava les autonòmiques i els soci­a­lis­tes, les muni­ci­pals. La plaça Sant Jaume es divi­dia entre CiU i el PSC i tots con­tents. El fet va que­dar tren­cat per Pas­qual Mara­gall i José Mon­ti­lla a la Gene­ra­li­tat i des del 2011 quan Trias va ser alcalde de Bar­ce­lona i després amb Colau pels Comuns, tot i que fa qua­tre anys ERC va gua­nyar les elec­ci­ons de Bar­ce­lona a molt poca dis­tan­cia dels soci­a­lis­tes.

El temps ha pas­sat i els experts recor­den que les elec­ci­ons muni­ci­pals no són una pri­mera volta de res. Ni de les gene­rals de finals d’any, ni de les del Par­la­ment català que s’han de fer a prin­ci­pis de l’any 2025. Això no vol dir que no s’hi juguin la pell la majo­ria dels par­tits. Un mal resul­tat d’ERC els dei­xarà tocats. Tenen trenta-tres dipu­tats al Par­la­ment i pocs com­panys de viatge i no s’albira que acon­se­guei­xin cap ajun­ta­ment des­ta­cat en nom­bre d’elec­tors que no sigui Lleida. JxC, amb el resul­tats a la mà, ha de deci­dir qui serà el seu can­di­dat i sobre­tot les estratègies inde­pen­den­tis­tes per als pròxims temps. En cas que Xavier Trias gua­nyi a Bar­ce­lona no seria bo que JxC hagi de fiar només el seu futur a la figura de l’actual alcal­da­ble. Els soci­a­lis­tes són els que estan pas­se­jant més tran­quils per l’actual ter­reny elec­to­ral, tot i que el PSOE per con­que­rir Espa­nya a les gene­rals hagi de tenir prèvia­ment el vot con­so­li­dat a Bar­ce­lona i els seus vol­tants.

ERC és qui té més perills en aques­tes elec­ci­ons. JxC no tor­narà al govern. Les ali­an­ces d’ERC amb els soci­a­lis­tes no van més enllà de l’apro­vació dels pres­su­pos­tos. La seva debi­li­tat par­la­men­ta­ria és cons­tant en el dia a dia. El resul­tat del 28-M serà cab­dal per a ERC. No n’hi haurà prou amb convèncer el seu elec­to­rat amb l’acord de clare­dat del Que­bec. Caldrà que ges­ti­o­nin bé el caos de les opo­si­ci­ons, la sequera, les vagues de salut i ense­nya­ment i el procés inde­pen­den­tista amb les rela­ci­ons amb Espa­nya.