Eleccions 1992

L’any 1992, en la Cimera de la Terra, a Rio de Janeiro, es va donar el tret de sor­tida a les cime­res sobre canvi climàtic i bio­di­ver­si­tat que les Naci­ons Uni­des cele­bren des de lla­vors, cada any. Tan­ma­teix, la paràlisi política a l’hora d’abor­dar aquests temes ens situa, vint-i-set anys més tard, en una crisi de bio­di­ver­si­tat i en una crisi climàtica sense pre­ce­dents, amb rep­tes futurs, com la mateixa super­vivència del pla­neta a causa de l’esgo­ta­ment dels recur­sos. Ara ens tro­bem en la pri­mera cursa d’un seguit de cam­pa­nyes elec­to­rals enca­de­na­des que vin­dran. Ara les locals, el pròxim diu­menge, i després les espa­nyo­les i les cata­la­nes, i de moment, però, poques pro­pos­tes en matèria ambi­en­tal estan sent les pro­ta­go­nis­tes tot i la situ­ació de sequera. Se’n par­lava més, del fac­tor ambi­en­tal, el 2019, mal­grat que hem vis­cut una pandèmia. De fet, ens tro­bem en les pri­me­res elec­ci­ons que se cele­bren després d’aquest feno­men glo­bal que ens va tan­car a casa, però d’això també hi ha molt silenci. Els temes pas­sen i se silen­cien. Con­ta­mi­nació ambi­en­tal, sequera, pandèmia, crisi climàtica, crisi energètica, manca de recur­sos, pobresa i 5.000 per­so­nes mor­tes l’estiu pas­sat com a con­seqüència de la calor, però les cam­pa­nyes elec­to­rals són com les del 1992.