Els pilars febles del sistema

Aquesta set­mana ha estat el Cer­cle d’Eco­no­mia qui ha adver­tit de l’impa­ra­ble empo­bri­ment de Cata­lu­nya i del seu dis­tan­ci­a­ment res­pecte a Europa. La nos­tra renda per càpita era l’any 2000 un 20% supe­rior a la mit­jana euro­pea i ara s’ha encon­git a l’1%. Els ciu­ta­dans notem un estan­ca­ment bru­tal del nos­tre nivell de vida. A tots ens per­ju­dica aquest dete­ri­o­ra­ment dels ser­veis bàsics, cada cop més afec­tats per la manca de finançament: el trans­port públic, amb un ser­vei de roda­lies indigne d’un país desen­vo­lu­pat; la sani­tat, amb pro­fes­si­o­nals mal pagats i llar­gues llis­tes d’espera, o l’ense­nya­ment, amb una des­pesa per alumne un 11% infe­rior a Europa o amb una pre­o­cu­pant manca d’encaix entre l’oferta d’apre­nen­tatge i la demanda de les empre­ses.

La Cam­bra de Bar­ce­lona, en els seus indi­ca­dors de progrés i benes­tar, cal­cu­lava que el dèficit anual d’inversió en la sani­tat pública i pri­vada era d’uns 5.450 mili­ons d’euros anu­als, que supo­sen un 2,2% del PIB català. Si anem a les per­so­nes, cada usu­ari de la sani­tat pre­sen­tava un dèficit anual d’inversió de 715 euros res­pecte a Europa, segons les dades de l’any 2019.

La covid va ten­si­o­nar encara més el sis­tema i en va des­pu­llar totes les man­can­ces. Aquest infra­fi­nançament el notem dia a dia en el nos­tre tracte amb la sani­tat. És només gràcies a la tasca sacri­fi­cada dels pro­fes­si­o­nals que el sis­tema no col·lapsa. L’aug­ment de l’espe­rança de vida és un altre repte per al sis­tema de salut, que ha de fer front a un enve­lli­ment pro­gres­siu de la població, però és també una opor­tu­ni­tat per a les empre­ses tec­nològiques que es dedi­quen a la sil­ver eco­nomy. Cal poten­ciar les start-ups de salut i els hubs tec­nològics vin­cu­lats a la inves­ti­gació sanitària, al sec­tor agro­a­li­men­tari i a la trans­ferència amb les uni­ver­si­tats.

L’ense­nya­ment és un altre dels pilars febles del sis­tema. S’està aug­men­tant la plan­ti­lla de docents, però sem­bla que això no cobrirà totes les neces­si­tats ni ele­varà el nivell de qua­li­tat actual. Des de les cam­bres hem adver­tit repe­ti­da­ment que cal dedi­car més recur­sos per tro­bar un millor encaix entre l’oferta i la demanda. El nos­tre mer­cat labo­ral no és capaç d’absor­bir un jovent alta­ment qua­li­fi­cat, per això tenim una ele­vada sobre­qua­li­fi­cació uni­ver­sitària que acaba reduint el retorn social de la inversió pública en edu­cació.

Les empre­ses i les enti­tats empre­sa­ri­als en gene­ral són cada cop més cons­ci­ents d’aquests pro­ble­mes. Estem denun­ci­ant la manca d’inversió i l’empo­bri­ment impa­ra­ble del nos­tre país, exi­gint als nos­tres polítics que no ama­guin la rea­li­tat i hi posin solu­ci­ons reals. Les cam­bres i les empre­ses estem tre­ba­llant en el pres­tigi dels ense­nya­ments pro­fes­si­o­nals i en l’expansió de l’FP Dual.

Amb la salut i l’edu­cació ens hi juguem el nos­tre benes­tar i el nos­tre futur. No s’hi val a badar.