Fer visible la regla

Aquesta set­mana que acaba, el riu Onyar al seu pas per Girona ha gua­nyat un mural nou que porta per lema Can­viem la mirada. Tre­ba­llem per l’equi­tat mens­trual. Es troba just sota la pla­ta­forma de la plaça de Cata­lu­nya, a l’inici del car­rer del Carme, i mos­tra la part infe­rior d’un tors ves­tit amb cal­ces de les quals sur­ten roses ver­me­lles. És un dibuix deli­cat, per al meu gust massa petit, tenint en compte que l’equi­tat mens­trual afecta la mei­tat de la huma­ni­tat. El mural m’ha fet pen­sar en totes les vega­des al llarg de la meva vida que he sen­tit par­lar de la regla de manera indi­recta, en veu baixa, amb eufe­mis­mes ben estranys. “Estic en aquells dies”, “M’ha vin­gut a veure la meva tia”, “Estic amb l’Agnès, que ve cada mes”, “Tinc els pin­tors a casa”... Fra­ses fetes que en la meva ado­lescència inno­cent havia arri­bat a con­si­de­rar lite­rals. Afor­tu­na­da­ment, mai em va pas­sar pel cap que tenir la regla fos res dolent, gràcies a la clare­dat amb què en par­la­ven els meus pares i al fet de tenir dues ger­ma­nes més grans que sovint en feien broma (una vegada fins i tot em van convèncer que les com­pre­ses també ser­vien de plan­ti­lles reta­lla­bles per a les saba­tes).

Però resulta evi­dent que no tot­hom va tenir la mateixa sort. Conec casos de nenes –i no dic noies perquè sem­bla que la regla ve cada cop més aviat– que encara ara se sen­ten incòmodes la pri­mera vegada que mens­truen i no volen de cap manera que ningú se n’assa­benti. Deu ser un res­sort d’auto­pro­tecció mil·lenari com a resul­tat de la pressió que se’ns ha exer­cit al llarg de la història. Les dones amb la regla han estat rebut­ja­des, s’ha con­si­de­rat que espat­lla­ven el men­jar i les colli­tes, que podien con­ver­tir el vi en vina­gre, que pro­vo­ca­ven avor­ta­ments en el bes­tiar, que eren impu­res... No és estrany que l’estigma encara per­duri. I tam­poc és estrany que hagi cos­tat tant fer enten­dre que les regles poden ser molt dolo­ro­ses, perquè sovint les matei­xes dones ho hem ama­gat. Els per­mi­sos labo­rals per la mens­tru­ació són un gran avenç, però cal con­ti­nuar par­lant de la regla i de tot allò que l’envolta, i si es fa visi­ble en l’espai públic, encara que sigui amb un petit mural, molt millor.