Festivals escolars

Els pri­mers quinze dies de juny són temps de fes­ti­vals, repre­sen­ta­ci­ons, com­pe­ti­ci­ons, obres de tea­tre i altres extra­es­co­lars que dema­nen a les famílies més o menys impli­ca­des en els estu­dis dels seus fills durant la resta de l’any que facin un esforç, aquest de debò, i no dei­xin de ser pre­sents quan se’ls con­vo­qui a l’acti­vi­tat cor­res­po­nent. Els pave­llons són els esce­na­ris pre­fe­rits per mos­trar a un públic entu­si­asta quina ha estat l’evo­lució de l’infant des que va deci­dir al setem­bre que la seva vocació estava vin­cu­lada a l’esport, a la música o a la dansa. El nivell d’exigència tant de pro­fes­sors i moni­tors com dels matei­xos pares no té cap importància, més enllà de garan­tir que la cri­a­tura no pren­gui mal dalt dels patins de rodes des­con­tro­lats, que quan faci la gira­volta de la core­o­gra­fia no es tren­qui res o que quan toqui l’ins­tru­ment allò que acabi sonant s’assem­bli només una mica a la melo­dia pre­vista. És un espec­ta­cle de gran ten­dresa veure com els pro­ge­ni­tors cri­den con­sig­nes, envien petons i repar­tei­xen con­sells als nens i nenes que miren les gra­de­ries entre la por de dece­bre i l’orgull de ser pro­ta­go­nis­tes. La res­pon­sa­bi­li­tat els ofega i més d’un, en espe­cial els més menuts, fan viat­ges cons­tants al lavabo per inten­tar alleu­ge­rir el mal de panxa que els rosega. I quan arriba l’hora i sona la música enllau­nada pels alta­veus i sur­ten a la pista en una filera on hi ha més volun­tat que no pas ordre, el públic, tot, guarda un silenci expec­tant que només es trenca quan alguna de les joves pro­me­ses rodola per terra. L’aplau­di­ment tan­cat de pares i mares i tiets i cosins i avis i àvies omple el recinte i s’embol­ca­lla de crits, xiu­lets i expres­si­ons d’ànims que es man­tin­dran durant la resta de l’actu­ació. I quan tot acaba i res ha sor­tit com s’espe­rava i la mai­nada saluda esgo­tada més per l’esforç anímic que no pas físic, l’ovació tra­vessa les parets, el públic s’aixeca i la feli­ci­tat s’imposa. Mai no hi ha errors ni males actu­a­ci­ons en els fes­ti­vals infan­tils, perquè, al con­trari que a la vida, l’èxit sem­pre està garan­tit.