De Badalona a Ripoll

No recordo cap par­tit d’extrema dreta a Europa que s’auto­e­ti­queti com a par­tit d’extrema dreta ni recordo cap par­tit xenòfob que s’auto­a­no­meni xenòfob, però sí que en recordo molts que neguen ser-ne i fan de les polítiques antiim­mi­gratòries i islamòfobes el seu cavall de bata­lla, iden­ti­fi­cant sis­temàtica­ment deter­mi­nats immi­grants amb delinqüència i amb apo­ca­lipsi. La gene­ra­lit­zació fàcil, la sim­pli­fi­cació, l’essen­ci­a­lisme, l’iden­ti­ta­risme, el popu­lisme camu­flat de pro­gres­sisme, la des­a­fecció, l’elisió dels mati­sos, les fake news, la nefasta política política­ment cor­recta i les pro­me­ses incom­pler­tes gene­ren un caldo de cul­tiu que se’n va cap a l’extrema dreta, també a casa nos­tra, de punta a punta de l’eix naci­o­nal, de Sal­ses a Guar­da­mar i de Bada­lona a Ripoll.