La crisi i els sous dels funcionaris

Ara que ja estan aquí les vaques magres, sembla que tothom es recorda dels funcionaris; quan corrien les llagostes, no vaig sentir cap veu dient que s'haurien de revisar els sous de funcionaris, no anessin a xarrupar algun bigoti de llagostí. No tenen dret a la festa –deien–, els funcionaris ja tenen el privilegi d'un sou per a tota la vida, que mengin sardina! Ara s'han acabat les llagostes i els llagostins i tot són mirades envejoses cap a la sardina dels funcionaris; ara, tots els menjallagostes estan intentant xarrupar la sardina dels funcionaris, una magra sardina que en els darrers vint anys s'ha situat almenys 15 punts per sota de l'IPC.

Senyors presidents de bancs, patronals i tot tipus de depredadors! No cal que facin el ridícul demanant la reducció del sou dels funcionaris, poden estar segurs que el govern ho farà de totes maneres perquè, tot i representar una xifra microscòpica dins de les magnituds macro de la crisi, serà una mesura aplaudida pel poble i una cortina de fum perquè vostès, honorables senyors, puguin seguir repartint-se beneficis mil milionaris i quedar-se els diners que injectàrem tots els contribuents per ajudar-los a mantenir el seu sistema de corrupció i picaresca.

Dins del món financer anglosaxó –llegiu Financial Times– es denomina despectivament PIGS la comunitat formada per Portugal, Espanya, Itàlia i Grècia –acrònim format per les inicials dels quatre països–, però que tots entenem què vol dir. Sempre m'ha sorprès la capacitat dels britànics per mirar-se el melic permanentment i alhora repassar els altres de dalt a baix, han de tenir els ulls del Dioni, qüestió de genètica.

No obstant això, a part de riure'ls la gràcia seria convenient prendre'ls una mica seriosament i aturar-se a meditar de qui parlen quan diuen PIGS i quins grups socials representen un llast insostenible per al país.