Enigmes, trucades i desaparicions

El ple d’inves­ti­dura d’avui posa fi a tres set­ma­nes de nego­ci­a­ci­ons, pro­pos­tes i con­tra­pro­pos­tes. Les con­ver­ses a dues ban­des i, cap al final, amb els tres socis per­me­tran que Girona man­tin­gui un alcalde inde­pen­den­tista. Per pri­mer cop, l’alcal­dia no serà ni de CiU (o l’espai post­con­ver­gent) ni del PSC, tal com havia estat des del 1979. Un regi­dor de la CUP, que encapçala una con­fluència d’esquer­res, guiarà el con­sis­tori després del pacte amb Junts i ERC. Han estat dies de dis­creció, d’opa­ci­tat i de quasi des­a­pa­ri­ci­ons de l’esce­nari. Calia ser pru­dent (posar pals a les rodes?), hermètic (amenaçador?) i no inter­fe­rir en les con­ver­ses (esfu­mar-se?). Els enig­mes s’han resolt amb paciència i l’accep­tació que de vega­des la política està a anys llum de la trans­parència.