Rematar “Convergència”

La dar­rera ope­ració d’estat con­tra Trias només es pot enten­dre si l’enca­bim en una estratègia a mort con­tra tota repre­sen­tació política que tin­gui alguna dimensió estratègica per a l’eco­no­mia cata­lana. Madrid ha dei­xat clar que actuen fins i tot per sobre de pos­si­bles tàcti­ques divisòries con­tra el sobi­ra­nisme català. No van adme­tre la reforma de l’Esta­tut (2014). Tam­poc van cedir a la repesca que els ofe­ria Mas amb el “pacte fis­cal”. Després van cas­ti­gar la res­posta cata­lana en forma de con­sulta (9-N). La segona rèplica cata­lana va ser l’1-O, que pos­si­ble­ment alguns sec­tors con­ver­gents con­ce­bien com una dar­rera forma de pressió per acor­dar un nou encaix a Espa­nya. Simultània­ment Madrid (PP o PSOE) mai com­plia –ni com­pleix– amb cap dels com­pro­mi­sos adqui­rits en relació amb les inver­si­ons infra­es­truc­tu­rals a Cata­lu­nya, men­tre dupli­ca­ven els pres­su­pos­tos per a Madrid. La cosa és clara. Van defe­nes­trar Pas­qual Mara­gall, després Mas, i ara Trias (Torra i Puig­de­mont els lin­xen com si fos­sin cri­mi­nals). ERC els ha estat fàcil perquè es va con­for­mar a pagar el xan­tatge sobre els líders a canvi de renúncies. Ara Madrid assu­meix el risc d’enfor­tir i com­pac­tar el bloc inde­pen­den­tista perquè ens veu desil·lusi­o­nats i enfron­tats. Volen Cata­lu­nya sub­al­terna a l’eco­no­mia espa­nyola, que perdi la seva posició econòmica tant en relació amb Espa­nya com amb les euro­re­gi­ons euro­pees, i així es va dis­so­lent com a nació, esde­ve­nint una regió perifèrica de l’Espa­nya radial. Trias en pocs dies ha pas­sat de rei­vin­di­car “Con­vergència” al “que us bom­bin a tots” refe­rits al PSOE i al PP. Madrid ha rema­tat “Con­vergència”. Qui havia entès de què anava la cosa era el pre­si­dent Puig­de­mont.