Turisme desbocat

Una de les con­seqüències de la pandèmia ha estat l’explosió gai­rebé malal­tissa del turisme mun­dial. En llocs com ara Nova Zelanda –llu­nya­nia i natura–, no s’hi cap i els preus de qual­se­vol llo­guer són tan exor­bi­tants que tiren enrere. També ha estat la gran opor­tu­ni­tat per a les ofer­tes econòmiques. Com­pa­nyies aèries com ara Vue­ling o Rya­nair tenen alguns dies amb vols barats que, un cop afe­gits tots els extres, ja dei­xen de ser-ho. Algu­nes de llo­guer de cot­xes, com ara Green Motion –reco­ma­nada per Rya­nair–, per exem­ple, ofe­rei­xen a Edim­burg, junt amb un preu atrac­tiu de sor­tida, asse­gu­ran­ces que el mul­ti­pli­quen; en cas de no aco­llir-s’hi, a l’hora de tor­nar el vehi­cle sem­pre tro­ben –o se’ls inven­ten– des­per­fec­tes, als quals afe­gei­xen des­pe­ses admi­nis­tra­ti­ves i altres con­cep­tes ima­gi­na­tius, de manera que, al cap­da­vall, l’usu­ari acaba pagant l’asse­gu­rança més cara. Són, en fi, for­mes més recar­go­la­des de fer negoci a costa d’uns turis­tes que, a punt d’aga­far el vol de tor­nada a casa i en situ­ació d’inde­fensió, aca­ben accep­tant-ho tot, però amb la sen­sació d’haver estat esta­fats. I, si es tracta d’allot­ja­ments o de ser­veis de res­tau­ració, és ben sabut que les foto­gra­fies gai­rebé mai no ho diuen tot... Nova Zelanda o Escòcia no en tenen cap culpa, però la seva imatge en surt tacada.

Cata­lu­nya és una des­ti­nació de pri­mer ordre i s’hi donen totes les cir­cumstàncies que es tro­ben els turis­tes cata­lans a fora. La ger­nació per tot arreu, els preus inflats, les enga­nyi­fes, el tracte mal­des­tre o les ofer­tes de duros a qua­tre pes­se­tes afec­ten la imatge del lloc esco­llit. Si, a més, l’eco­no­mia del país depèn cada vegada més d’aquesta gallina dels ous d’or i dels ser­veis, el risc per a tot­hom –s’hi dedi­qui o no– és evi­dent. Només cal recor­dar els efec­tes que la covid va tenir en el turisme mun­dial.