Socialisme climàtic i sexual

Feijóo es va inven­tar la fórmula màgica de dero­gar el sanc­hisme, cul­pa­ble de tots els mals, haguts i per haver, reals i ima­gi­na­ris i sobre­tot emo­ci­o­nals, que són els que més rèdits ofe­rei­xen en temps de tur­bulències. Però per més que s’hi faci el pre­si­dent del PP no podrà asso­lir el nivell d’incon­tinència dels seus amics de pac­tes, tot i que, pen­sant-ho bé, per què s’hi hau­ria d’esforçar si ells ja li fan la feina bruta i al final tot queda a casa? Quina importància tenen els mis­sat­ges d’odi de la nova pre­si­denta de les Corts d’Aragó, Marta Fernández, de Vox? La ban­dera del nega­ci­o­nisme climàtic, de l’anti­fe­mi­nisme, del fana­tisme religiós, de la xenofòbia, de la transfòbia que ara pretén sua­vit­zar? (fins que no arri­bin a bon port les nego­ci­a­ci­ons per la inves­ti­dura). També ens podem pre­gun­tar què ins­pira les baja­na­des del pre­si­dent del Par­la­ment de les Illes Bale­ars, Gabriel Le Senne, sobre què tenim o no tenim les dones que ens faci bel·lige­rants a causa de la nos­tra supo­sada cas­tració. O quan cri­tica els àugurs del canvi climàtic per no accep­tar l’única solució pos­si­ble als seus temors, que segons ell seria el botó nuclear. O quan asse­gura que el femi­nisme des­truirà el món obrint pas a tota mena de qui­me­res afec­ti­ves que frus­tren la repro­ducció de l’espècie i d’aquest feno­men en diu soci­a­lisme climàtic i sexual –que en pren­gui nota Pedro Sánchez per al seu pro­grama elec­to­ral, que segur que no li ha pas­sat pel cap aquesta perla política–. I podríem con­ti­nuar amb la teo­ria del geno­cidi blanc, la pre­fe­rida dels ultres d’arreu del món i en con­cret d’aquest càrrec electe que se sent en perill d’extinció. Baja­na­des, sí, però amb un objec­tiu molt clar: con­que­rir el poder i defen­sar els interes­sos econòmics de les clas­ses benes­tants.