Opinió

Ens humilien

A Catalunya hi ha poca consciència d’aquesta humiliació, a la qual estem sotmesos econòmicament des de fa més de 200 anys

Del dis­curs de Xavier Trias, can­di­dat a l’alcal­dia de Bar­ce­lona, pro­nun­ciat fa pocs dies a l’esmen­tat ajun­ta­ment, vol­dria des­ta­car dues expres­si­ons: la pri­mera ha estat ja força comen­tada en els mit­jans de comu­ni­cació. Em refe­reixo a “que els bom­bin”. La segona, amb més con­tin­gut econòmic, va ser la referència a la humi­li­ació que rebem els cata­lans per part de l’Estat espa­nyol des de fa molts anys. A Cata­lu­nya hi ha poca consciència d’aquesta humi­li­ació, a la qual estem sot­me­sos econòmica­ment des de fa més de 200 anys, tot i que com a his­to­ri­a­dor de l’eco­no­mia cata­lana he fet referència, en els meus lli­bres, a dot­ze­nes de casos en els quals els cata­lans hem estat humi­li­ats per Espa­nya.

No puc ara mateix fer una llista de casos que he expli­cat. Només recor­daré com a exem­ple que l’Expo­sició Inter­na­ci­o­nal de Bar­ce­lona del 1929, que havia estat ges­ti­o­nada i pre­pa­rada per l’Ajun­ta­ment de la ciu­tat, va ser auto­rit­zada pel govern espa­nyol amb la con­dició que al mateix temps se’n celebrés una del mateix estil a Sevi­lla, com així es va fer. Una de les con­seqüències i no la més petita va ser que l’Expo­sición Ibe­ro­a­me­ri­cana de la ciu­tat anda­lusa va endur-se tots els estats ame­ri­cans, començant pels Estats Units, que ja tenien la seva importància i que, per aquest fet, que­da­ven exclo­sos de l’expo­sició de Bar­ce­lona. Tot i això, els EUA van par­ti­ci­par de forma no ofi­cial a la de Bar­ce­lona amb un cen­te­nar d’expo­si­tors.

Una altra mos­tra d’humi­li­ació és la poca presència de minis­tres cata­lans als governs espa­nyols. Quan n’hi ha hagut, han estat allu­nyats dels minis­te­ris amb importància econòmica, que és aque­lla en la qual els cata­lans tenien més pos­si­bi­li­tats de fer bona feina. Per no par­lar del càrrec de pre­si­dent: el dar­rer i únic va ser el gene­ral Prim.

El gene­ral Franco en la seva llarga dic­ta­dura va fer un esforç no gaire reei­xit d’indus­tri­a­lit­zar algu­nes regi­ons espa­nyo­les i, entre aques­tes, algu­nes que pre­te­nien fer la com­petència a la indústria tèxtil cata­lana a base de preus més bai­xos dels pro­duc­tes que manu­fac­tu­ra­ven, com el cas d’Intel­horce a Màlaga.

Fa poc vaig sen­tir dir a una auto­ri­tat madri­le­nya que la capi­tal d’Espa­nya era un símbol de la seva uni­tat. Aquesta expressió fa enten­dre que Madrid és la gran capi­tal i que les altres ciu­tats que­den per sota.

La humi­li­ació ha estat una cons­tant i ha acon­se­guit una bona part del seu objec­tiu. Ens ha creat un sen­ti­ment en la línia del que pre­te­nia dir Xavier Trias en el seu dis­curs: un sen­ti­ment d’infe­ri­o­ri­tat. No ho ha acon­se­guit, per exem­ple, en el ter­reny espor­tiu, però sí en molts aspec­tes, prin­ci­pal­ment econòmics. Tot i això, Cata­lu­nya manté una posició que li per­met de tant en tant mos­trar que el seu nivell econòmic i social es manté a bon nivell, fins i tot si el com­pa­rem amb altres ciu­tats euro­pees.

Ens humi­lien i no merei­xem ser humi­li­ats, sinó valo­rats per la nos­tra capa­ci­tat de crear una soci­e­tat d’un cert nivell econòmic i social. No vull pas dir que siguem millor que els altres, però sí que la història demos­tra que l’Estat espa­nyol prac­tica una política per rebai­xar-nos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia