Ficció

Les parau­les són un bon termòmetre. Parin atenció als mots perquè, a més a més de fer-los ser­vir per comu­ni­car-nos i expres­sar-nos, també ens expli­quen cap a on va el món. Una de les dar­re­res parau­les d’ús molt habi­tual entre els joves és fomo (fear of mis­sing out), que sig­ni­fica por a per­dre’s alguna cosa. Es fa ser­vir per expres­sar el sen­ti­ment de pre­o­cu­pació i angoixa que genera per­dre’s esde­ve­ni­ments o acci­ons emo­ci­o­nants que altres per­so­nes pen­gen a les xar­xes soci­als. Aquesta por pot gene­rar com­por­ta­ments com­pul­sius que poden aca­bar en tras­torns d’angoixa. De moment no s’ha tro­bat cap paraula equi­va­lent en català o cas­tellà, i la versió anglesa és d’ús regu­lar en l’expressió dels més joves i també entre els experts per desig­nar aquest nou con­flicte modern. L’Estat espa­nyol té una població de 47 mili­ons de per­so­nes i hi ha 40,7 mili­ons d’usu­a­ris regis­trats a les xar­xes soci­als, una xifra que aug­menta de forma con­si­de­ra­ble any rere any. Els joves pas­sen hores i hores fent cir­cu­lar les pan­ta­lles amb infor­mació dels seus segui­dors de forma ràpida per no per­dre’s cap detall, mal­grat ser cons­ci­ents que tot el que s’exposa a la xarxa és només un petit detall de la rea­li­tat, més nega­tiva i com­plexa. Els adults els hem creat un món de ficció i ara lamen­tem que no el bus­quin als lli­bres.