Catalunya decideix, però no compta

Res no està decidit abans d’unes eleccions, i en aquestes encara menys, on l’escenari és més obert que mai. Catalunya serà clau a l’hora de decidir qui ocupa La Moncloa, i d’aquí que els dos principals partits espanyols hi aboquin tots els esforços i hagin decidit iniciar-hi la campanya. Feijóo, a Castelldefels –ciutat que van recuperar en les darreres municipals amb el suport de SOM Castelldefels de l’exregidor socialista Nico Cerpa– apel·lant al vot útil per no haver de dependre de Vox. Pedro Sánchez, per la seva banda, ha escollit Barcelona –que torna a ser socialista amb els vots dels comuns i el PP– per fer-hi, el 16 de juliol, el seu acte central de campanya. Apel·len també al vot útil com a garantia per evitar el retorn de la dreta amb la crosa de la ultradreta. Les dues formacions es juguen a Catalunya –amb la diferència d’escons que aconsegueixin– la victòria. Catalunya decideix, però no és cap novetat que comptarà poc, o res, en el govern de Madrid.

El conflicte català el PSC i el PSOE el donen per acabat i s’erigeixen en els grans solucionadors: indults, reforma del Codi Penal, i taula de diàleg, malgrat que només n’hagi quedat el nom. Mentrestant el PP exhibeix la voluntat de més mà de ferro, i l’independentisme sempre és un bon recurs, amb la promesa de rescatar la sedició i tornar a penalitzar els “referèndums il·legals.” La promesa de posar fi al procés i a nous intents. Puigdemont continua sent l’entrebanc d’uns i altres i l’arma que es llancen mútuament per culpar-se que encara no hagi passat per una presó espanyola. I des de Sumar, Yolanda Díaz ha enterrat definitivament el referèndum. A Espanya, doncs, hi ha unanimitat en no oferir cap via al conflicte català. Tampoc en la defensa de la llengua, que compta amb la bel·ligerància del PP (i Vox) i la inacció, i les mentides, del PSOE, com ha posat en evidència recentment el Consell d’Europa. Les promeses en infraestructures ja són un clàssic sense resultats, i el dèficit fiscal ni apareix com a problema. L’independentisme haurà de definir i ser molt clar en el seu objectiu i allò que vol anar a fer a Madrid per recuperar l’electorat i evitar el càstig de l’abstenció.