L’associació de dones

L’Asso­ci­ació de Dones de Térmens, a la Noguera, em con­vida a pre­sen­tar el lli­bre que he publi­cat fa unes set­ma­nes. Si les enques­tes sobre públic lec­tor són cer­tes, i només cal fer una ullada al nos­tre vol­tant per veure que sí que ho són, les que lle­gei­xen lli­bres són sobre­tot elles, i no ells, de manera que té tot el sen­tit del món que sigui una asso­ci­ació de dones la que s’interessi per una publi­cació de quilòmetre zero i vul­gui sot­me­tre el seu autor a un ama­ble inter­ro­ga­tori. L’acte se cele­bra al ves­pre, tard, a la sala de plens de l’ajun­ta­ment, i els assis­tents espe­ren l’autor asse­guts en semi­rot­llana. La majo­ria són dones, lle­vat de tres homes, marits d’algu­nes d’elles.

Quan acaba l’acte em por­ten a sopar a un res­tau­rant del poble. Allà m’assa­bento que l’endemà al ves­pre tor­nen a tenir un acte cul­tu­ral, aquest cop un con­cert a l’aire lliure a les pis­ci­nes. No conec l’artista de l’endemà, però dos diven­dres després tin­dran en Roger Mas. Entre gintònics, m’expli­quen els viat­ges que fan les dones de l’asso­ci­ació (aquest any, a París), altres escrip­tors que han por­tat al poble i fes­tes i sopars amb la cul­tura com a excusa. No sé com és que hi ha gent que encara creu que als pobles mai no hi passa res, i que tot passa a les ciu­tats.

Abans, als pobles, les asso­ci­a­ci­ons de dones feien un dinar for­mal per Santa Àgueda. En aquell poble, a la festa de Santa Àgueda hi van por­tar una drag queen. M’ense­nyen les fotos entre riu­res, tot recor­dant amb malícia com de bé s’ho van pas­sar. Efec­ti­va­ment, en una de les imat­ges s’hi veu la drag maqui­lladíssima, estu­penda, envol­tada de dones grans que ballen i riuen sense parar.

M’aco­mi­ado tard, ata­ba­lat i alhora con­tent per l’entu­si­asme i l’ener­gia d’aques­tes dones, men­tre en pre­gunto com és pos­si­ble que, durant el con­fi­na­ment, tota aquesta ener­gia popu­lar, tota aquesta ànsia de vida, quedés dòcil­ment retin­guda entre qua­tre parets.