Estats ‘monster’

Pre­ten­dre que la UE faci cap cas de les naci­ons que els qua­tre estats domi­nants tenen cap­ti­ves és sen­zi­lla­ment ima­gi­nació pura. “Això ja ens ho solu­ci­o­narà Europa”, diem més que espe­rançats. Europa. Obli­dem, pot­ser, què és Europa? La Unió Euro­pea és una unió d’estats. No pas de països, de naci­ons, de ter­ri­to­ris amb lleis anti­gues. Europa té qua­tre estats estre­lla que ho domi­nen tot. Ale­ma­nya. França. Itàlia. España. Dels 27 (26 ara) estats de la UE, aquests són els que domi­nen la situ­ació. La resta d’estats tenen el poder propi, però sense exer­cir cap força espe­cial a la Unió Euro­pea. És interes­sant, pel que fa a la nos­tra situ­ació, remar­car com una bona sèrie d’estats de la UE pro­ce­dei­xen de la inde­pendència que han acon­se­guit amb el temps. Uns quants eren colo­nit­zats per Rússia: Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània. I tot i que Irlanda fa temps que va acon­se­guir la lli­ber­tat enfront del Regne Unit de la Gran Bre­ta­nya, encara és un gaudi tro­bar-la dins de la Unió. Però el que deixa més asto­rat és el tema de les llengües.

Quan­tes llengües es par­len dins Europa? Quan­tes són accep­ta­des com a llengües de la Unió? Les següents, en prin­cipi: anglès, ale­many, francès, cas­tellà, italià, grec, polonès, irlandès, romanès, neer­landès, hon­garès, por­tuguès, búlgar, txec, eslo­vac, estonià, letó, lituà, finès, danès, suec, eslovè, croat i maltès. Europa ens aju­darà. On són les llengües de les naci­ons que uns quants estats con­ver­tits en estats mons­ter con­te­nen? On són llengües com l’occità, el bretó, el pro­vençal, el fran­co­pro­vençal? I les llengües de l’istme d’Itàlia, les que for­men part del contínuum de les llengües romàniques que envol­ten el golf del Lleó? On són les llengües que l’Estat espa­nyol té tan­ca­des amb clau a dins unes fal­ses iso­glos­ses: el gallec, l’euskara, l’ara­gonès, l’aranès? On és la llen­gua dels Països Cata­lans, aquell català tan viu, par­lat per mili­ons de ciu­ta­dans?

Només per això sol, per la humi­li­ació que aquesta llen­gua cata­lana, nas­cuda al cos­tat de les altres llengües romàniques, ante­rior a mol­tes de les llengües romàniques, aquesta llen­gua que gau­deix d’una història que ens la mos­tra orga­nit­zada amb les lleis més pri­me­ren­ques del món medi­e­val, com és el cas dels Usat­ges. Només si fos perquè la lite­ra­tura cata­lana té una riquesa immensa de pro­ducció, des de Ramon Llull fins a Tirant lo Blanch, per a con­tem­plar només fins a l’edat moderna. I la lite­ra­tura que sor­geix amb la Renai­xença amb fenòmens lite­ra­ris com Jacint Ver­da­guer, com Car­ner, J.V. Foix, com Víctor Català, com l’Oller de La febre d’or. I el gran buc d’autors que envol­ten la gran des­trossa que un legi­o­nari orga­nitzà. Gent com Folch i Tor­res, Joan Oli­ver, Mercè Rodo­reda, i autors sem­pre pre­sents, com Espriu, com Vinyoli... per ano­me­nar-ne només uns quants. Una llen­gua amb un intens buc de pro­ducció d’autors des de l’ano­me­nada Gene­ració dels Setanta. Com gosen, com poden obli­dar aquesta llen­gua els Par­la­ments de la Unió Euro­pea?

Europa ens ho solu­ci­o­narà tot. De veri­tat cre­ieu que vosal­tres, Estat español, heu de tenir la per­ver­si­tat de tenir poder dins la UE i menys­te­nir una llen­gua viva com la nos­tra, de mili­ons de par­lants? De veri­tat pen­seu que ens que­da­rem callats quan llengües com el maltès, l’irlandès, el lituà, són llengües d’Europa, i que no tenen res a veure amb el català quant a nom­bre de par­lants ni de la pro­ducció cul­tu­ral de tota mena, lingüística, poètica, nar­ra­tiva? Com us podem res­pec­tar, estats que domi­neu a l’ano­me­nada Unió Euro­pea... i no teniu en compte les llengües que teniu dins el vos­tre ter­ri­tori esta­tal?

On és la decència de per­me­tre que el maltès sigui ofi­cial a la gran Unió dels euro­peus i que una llen­gua viva, plena de lite­ra­tura de pri­mera classe, amb una història de lleis que emple­nen els arxius de les nos­tres enti­tats cul­tu­rals, de la Bibli­o­teca de Cata­lu­nya, de l’Ins­ti­tut d’ Estu­dis Cata­lans, en quedi fora?

I, final­ment, com podeu seguir accep­tant que siguin qua­tre estats mons­ter els que domi­nin aquesta ins­ti­tució que havia de ser com una con­fe­de­ració i que ara mateix no accepta els argu­ments que des­lliu­ra­rien els homes i dones que fugi­ren de l’estat mons­ter de les pre­sons que els espe­ra­ven aquell 2017?

Com podeu dei­xar que el pre­si­dent Puig­de­mont i el dipu­tat Comín no tin­guin accés a Estras­burg? Europa, no vas bé. Unió Euro­pea, ens fas trampa. En lloc de ser l’Europa de les naci­ons, o dels països, ets l’Europa dels estats mons­ter.