Sense escrúpols

Si fem cas de les enques­tes, Espa­nya ja ha deci­dit posar al cap­da­vant del seu govern un indi­vidu sense escrúpols, el senyor Núñez Feijóo. Sense escrúpols, perquè no n’ha tin­gut cap per fer de Donald Trump i esven­tar la teo­ria de la cons­pi­ració elec­to­ral, obvi­a­ment cul­pant Pedro Sánchez de voler segres­tar el vot per cor­reu, donant per des­comp­tat que els volen robar la car­tera i cri­dant a la insub­missió del car­ter con­tra els seus caps, perquè deuen ser gent inde­cent.

No ha tin­gut cap escrúpol, tam­poc, per igno­rar durant el debat tele­vi­siu amb Sánchez el femi­ni­cidi que ha arra­bas­sat la vida almenys a 1.208 dones en vint anys, només en l’àmbit de la pare­lla. Ni una paraula va dir de la cin­quan­tena de dones que han mort assas­si­na­des per homes aquest 2023, a pesar que els con­duc­tors del debat van pre­gun­tar explícita­ment pel tema amb el cadàver de l’última víctima encara calent. De la violència mas­clista, Núñez Feijóo només sabia la xifra de vio­la­dors que han reduït la seva con­demna per la llei del “només sí és sí”, només sabia que no l’interessa aquest tema perquè Vox, el seu únic aliat per arri­bar al poder, nega la violència mas­clista. I, si molt el collen, és capaç de jus­ti­fi­car-la públi­ca­ment amb un divorci més o menys agre.

I, per des­comp­tat, no té cap escrúpol a con­tri­buir a un altre tipus de geno­cidi, el geno­cidi cul­tu­ral, lingüístic i ètnic que va implícit en els seus pac­tes de poder amb Vox al País Valencià, a les Illes i en un futur imme­diat a l’Estat. Perquè és fals que a la dreta i la ultra­dreta els importi la lli­ber­tat. Per exem­ple, la dels cata­lans, valen­ci­ans i illencs per viure en català els molesta enor­me­ment i estan dis­po­sats a negar-la, eli­mi­nant el català de la funció pública, arra­co­nant-lo a l’escola o pro­hi­bint-lo, com en els vells temps, que és el que han fet sense cap escrúpol amb les revis­tes en català de la bibli­o­teca pública de Bor­ri­ana.

Qui més qui menys ha ima­gi­nat algun cop una Espa­nya dife­rent, però la rea­li­tat és tos­suda, aque­lla Espa­nya no exis­teix. El que hi ha és el que es veu i, pel que es veu, ni el trum­pisme ni el femi­ni­cidi ni la cata­la­nofòbia moles­ten prou la majo­ria d’espa­nyols per negar el poder a un tipus sense escrúpols.