Els diners, sota el matalàs

No tinc res con­tra la gent que tre­ba­lla a les sucur­sals bancàries, però ho tinc tot con­tra els empre­sa­ris ban­quers que s’estan enri­quint contínua­ment sense que els seus bene­fi­cis reper­cu­tei­xin mai en els cli­ents. Men­tre els tipus d’interès van a l’alça, ells gua­nyen mili­ons a canvi de fer préstecs, però quan ets tu qui tens la sort de poder tenir un calaix, pràcti­ca­ment no et donen un duro. El famós win-win dels pode­ro­sos. Real­ment fan venir ganes de reco­ma­nar a tot­hom que es guardi els calés sota el matalàs com ho feien els nos­tres avis, a veure si les grans ins­ti­tu­ci­ons econòmiques s’espan­ten i demos­tren tenir una mica més sen­si­bi­li­tat, que al final els bancs hau­rien de ser­vir per aju­dar les empre­ses i les famílies en els seus pro­jec­tes, i no per esca­nyar-los.