Llambilles

Els giro­nins som ani­mals amb vehi­cle. Ho dic en espe­cial per als que vivim a la capi­tal o la seva roda­lia. Pas­sem mol­tes hores al cotxe, ja sigui per feina o per l’oci del cap de set­mana. Una rea­li­tat que no té res a veure amb el que passa a grans ciu­tat com Bar­ce­lona, on molts nois i noies arri­ben als 20 o 22 sense ni haver pen­sat a obte­nir el permís de con­duir. És cert, però, que com a símbol dels nous temps també ara hi ha joves giro­nins que veuen secun­dari acon­se­guir el permís de con­duir abans de fer els 18 o poques set­ma­nes després, com fèiem la majo­ria els anys noranta i al prin­cipi del segle XXI. Repre­nent l’inici del text, els giro­nins estem ave­sats al vehi­cle. Sovint per anar a la Costa Brava cen­tral, i entre la capi­tal i el mar hi ha Llam­bi­lles. Aques­tes vacan­ces em moc molt en cotxe per qüesti­ons diver­ses i he pogut com­pro­var que les cues a Llam­bi­lles hi són ja pràcti­ca­ment a qual­se­vol hora. En un cert moment, per anar cap a Girona, però amb la tem­pe­ra­tura alta de la canícula gai­rebé a qual­se­vol hora en direcció a la platja. No és pas estrany si els càlculs fets fa temps ja xifra­ven en uns 32.000 els vehi­cles que pas­sen per aquest punt durant l’estiu. És un cas para­digmàtic de les nos­tres car­re­te­res. Des del 2001 el muni­cipi recla­mava una vari­ant, però en comp­tes d’això el 2004 hi va arri­bar el semàfor de la discòrdia. La fórmula va començar amb cues la mateixa vigília de Sant Narcís d’ara fa dinou anys, tot un propòsit d’inten­ci­ons del que pas­sa­ria durant aques­tes dues dècades. Estu­dis de vari­ants, pro­pos­tes de rotonda, pas­sos enfon­sats, pas­sa­rel·les per a via­nants enlai­ra­des i jocs de roton­des s’han posat sobre la taula al llarg de tot aquest temps. Sem­bla estrany que dues dècades després la solució sigui con­ti­nuar fent cua a l’hora que hom hi passa. Com hem recor­dat en alguna altra ocasió, els de la Dia­go­nal van amb car­re­tera des­do­blada i ara gratuïta de la porta de casa fins a la segona residència, i als giro­nins, en canvi, ens toca per­dre hores al volant. Han pas­sat governs pràcti­ca­ment de tots colors per la Gene­ra­li­tat, amb con­se­ller gironí inclòs, sense haver resolt aquest punt de pèrdua de la com­pe­ti­ti­vi­tat en molts aspec­tes. Alguns ja hem començat a fer més volta per estal­viar pas­sar-hi i per­dre-hi la paciència. Si no, toca seguir fent cara­vana com si encara fóssim als anys noranta.