El mòbil es queda a casa

Jove que passa uns moments de deli­cada salut emo­ci­o­nal en con­versa amb d’altres sense poder dei­xar de jugar amb el mòbil ni un ins­tant: diu que la pro­te­geix, que li dona segu­re­tat per rela­ci­o­nar-se amb la gent. Jove amb estu­dis uni­ver­si­ta­ris addicta al Tik­Tok: en una hora veu un foti­mer de vídeos curts, li demano que me n’expli­qui un i no en recorda cap. Situ­a­ci­ons reals que em venen a la memòria quan els mit­jans infor­men que hi ha ins­ti­tuts com el Mont­sa­copa d’Olot que han optat per pro­hi­bir l’ús de dis­po­si­tius mòbils, ja sigui telèfons, ja sigui rellot­ges intel·ligents, dins del recinte i en horari esco­lar, jus­ta­ment per afa­vo­rir el ren­di­ment acadèmic i la con­vivència, i tenint en compte que cada alumne ja dis­posa del seu ordi­na­dor per acce­dir a la infor­mació que cal­gui. I això perquè s’ha cons­ta­tat de manera força gene­ra­lit­zada que el mòbil actua com un reclam insis­tent que dis­treu els estu­di­ants i mal­met la seva capa­ci­tat de con­cen­tració. No és pas l’únic cen­tre que ha pres la mateixa decisió en vista del des­ga­vell de la seva uti­lit­zació i el fet que l’admi­nis­tració ho deixa a cri­teri de cada escola. El debat està ser­vit arreu d’Europa, espe­ci­al­ment als països nòrdics, que són pio­ners a l’hora d’adop­tar mesu­res de pre­venció que con­tri­bu­ei­xin perquè els ano­me­nats nadius digi­tals –infants, ado­les­cents i joves– apren­guin a limi­tar-ne l’ús i a no caure en addic­ci­ons tòxiques que se’ls mengi la per­so­na­li­tat i els con­troli la vida sota la il·lusió que són ells els qui ho con­tro­len tot. Els cen­tres que s’han impli­cat en aquesta tasca estan satis­fets dels resul­tats i no tan sols en l’aspecte lec­tiu: més soci­a­lit­zació i menys con­flic­ti­vi­tat a les aules i al pati, i aquest també és un apre­nen­tatge neces­sari per a la vida pre­sen­cial que no voldríem per­dre.