Els “tèxtils” guanyen la partida

Durant dècades, els “tèxtils” visi­ta­ven amb comp­ta­go­tes els espais nudis­tes. Eren pocs els banya­dors que s’atre­vien a entrar en plat­ges on gai­rebé tot­hom anava conill i, a part d’alguna mirada indis­creta, els espais es res­pec­ta­ven. Ara això no passa. La mas­si­fi­cació de les plat­ges tra­di­ci­o­nals per un turisme des­bo­cat a casa nos­tra i la pro­li­fe­ració de les xar­xes soci­als –on queda molt bé posar una foto en un lloc nor­mal­ment allu­nyat i natu­ra­lit­zat– s’ho han car­re­gat. Molts “tèxtils” hi van perquè, diuen, s’hi està tran­quil i no els “fa res que vagin des­pu­llats”. La pre­gunta que s’hau­rien de fer no és aquesta. És si, als nudis­tes, ens molesta que enva­ei­xin aquests espais, que són molt pocs. I la res­posta és sí. Però has de callar. I res­pec­tar els que no et res­pec­ten.