Opinió

Keep calm

Blau grec

Un dels pro­ble­mes que va retar­dar la publi­cació de la pri­mera edició de l’Ulis­ses de Joyce va ser que l’escrip­tor irlandès volia que les tapes fos­sin del color blau de la ban­dera grega. El blau de la ban­dera que one­java a la lli­bre­ria Shakes­pe­are and Com­pany de París, de la lli­bre­tera Syl­via Beach, que va fer pos­si­ble l’edició després de la cen­sura que una pri­mera mos­tra del text havia tin­gut als Estats Units i que va espan­tar els edi­tors. L’impres­sor de Dijon Mau­rice Daran­ti­ere, que era l’impres­sor d’Adri­enne Mon­nier, la també lli­bre­tera i gran amor de Syl­via Beach, va accep­tar la feina tot i saber que no veu­ria ni un ral fins que el lli­bre no comencés a cir­cu­lar, i sense saber el per­fec­ci­o­nisme de James Joyce, que mar­cava cada full de les gale­ra­des amb aspec­tes a cor­re­gir, i sense saber tam­poc el que els cos­ta­ria de tro­bar aquest color blau grec per a la por­tada. La pri­mera edició, de mil exem­plars i per subs­cripció, es va començar a escam­par entre els mem­bres de la gene­ració per­duda, escrip­tors com Ezra Pound, que és qui va pre­sen­tar Syl­via Beach a Joyce quan es va ins­tal·lar a París, o Hemingway, o Scott Fitz­ge­rald o W.B. Yeats, o també André Gide, que com Paul Ver­laine eren par­ro­quians de la lli­bre­ria anglesa del Barri Llatí pari­senc. Explica Beach que no van acon­se­guir que Ber­nard Shaw se’n fes subs­crip­tor. Es va excu­sar dient que a Irlanda nete­gen els gats fre­gant-los el morro en la seva pròpia brutícia, i això –deia– és el que feia Joyce. Superats els pro­ble­mes del blau, els dos pri­mers exem­plars de la pri­mera edició del text ínte­gre de l’Ulis­ses van arri­bar a París el 2 de febrer del 1922. Van pas­sar uns quants anys fins que el lli­bre va ser “legal” arreu. La lli­bre­ria ori­gi­nal va tan­car el 1941, quan els nazis van ocu­par París, després que Beach es negués a ven­dre a un ofi­cial ale­many un exem­plar de Fin­ne­gans Weak que hi havia a l’apa­ra­dor. Coratge, com ja va demos­trar edi­tant el lli­bre que tots refu­sa­ven i que va can­viar la manera d’enten­dre l’escrip­tura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia