Són nenes, no mares

Té 11 anys, viu en una zona humil d’Iqui­tos, a la selva peru­ana, i des que en té 6 ha estat víctima d’abu­sos per part del seu padras­tre, que ara l’ha pre­nyat. Men­tre el poder judi­cial l’ha dei­xat a ell en lli­ber­tat sense càrrecs, a ella la junta de met­ges de l’hos­pi­tal regi­o­nal de Loreto li nega el dret a inter­rom­pre la ges­tació perquè els sem­bla que la nena està tan con­fusa que no expressa clara­ment la seva volun­tat. I això mal­grat que al juny el Comitè dels Drets de la Infància de l’ONU va ins­tar el govern de Dina Bolu­arte a des­pe­na­lit­zar l’avor­ta­ment en tots els supòsits d’embaràs infan­til que pro­vo­quen, a més a més, nivells ele­vats de mor­tal­dat per la imma­du­resa dels cos­sos. L’ONU ha inter­vin­gut en tenir conei­xe­ment d’un cas succeït el 2017, quan a una altra nena de 13 anys, nas­cuda a la mun­ta­nya (Hua­ni­paca, depar­ta­ment d’Apirímac) i víctima d’abu­sos del seu pare des dels 9 tam­poc va obte­nir suport, ans al con­trari, va ser inves­ti­gada i con­dem­nada per auto­a­vor­ta­ment, tot i que en l’apel·lació i amb la inter­venció de la potent asso­ci­ació Niñas, No Madres l’expe­di­ent fou arxi­vat davant l’escàndol que es va gene­rar. Nenes anònimes sota la petja d’una de les mani­fes­ta­ci­ons més dures del patri­ar­cat; nenes a les quals les auto­ri­tats acon­se­llen silenci i repòs com a pauta de salut; nenes que, si denun­cien, la poli­cia les torna de nou a casa, a mans de qui exer­ceix violència envers elles; nenes que hi dei­xen la vida, com la que el 5 de març de 2019 va parir en un hos­pi­tal d’Ica, al sud de Lima, i va entrar en coma irre­ver­si­ble; nenes agre­di­des, des­pro­te­gi­des i acu­sa­des d’homi­cidi pels ultres de tan­tes regi­ons de Lla­ti­noamèrica i del Carib –no sola­ment el Perú–, on curi­o­sa­ment men­tre decreix la taxa de fecun­di­tat gene­ral, aug­men­ten els emba­ras­sos d’ado­les­cents.