Enganxades a la farmaciola

Que la majo­ria de les tre­ba­lla­do­res d’un sec­tor s’hagin de medi­car per rea­lit­zar la seva tasca demos­tra la neces­si­tat de can­vis impror­ro­ga­bles. És cert que les cam­bre­res de pis d’hotel, les Kellys, han acon­se­guit en els dar­rers anys fer-se visi­bles i que amb l’actual reforma labo­ral han pas­sat d’even­tu­als a fixes dis­con­ti­nues, però encara es man­te­nen situ­a­ci­ons d’explo­tació en funció de l’esta­bli­ment i de l’exter­na­lit­zació del ser­vei: de 25 a 30 habi­ta­ci­ons retribuïdes entre 1,70 i 2,50 i a un ritme deli­rant –16 minuts per cadas­cuna–, fet que els obliga a forçar la màquina amb con­seqüències nefan­des per la salut. Explica una de les seves por­ta­veus: esti­mu­lants al matí, cal­mants durant la jor­nada, antiin­fla­ma­to­ris i més esti­mu­lants per aca­bar el dia i a la nit, anti­an­siolítics; no totes, però al menys el 70% van sem­pre acom­pa­nya­des d’una far­ma­ci­ola per enga­nyar el cos. Ja no par­lem de situ­a­ci­ons que atemp­ten con­tra la més ele­men­tal dig­ni­tat: no poder beure aigua per no haver d’anar al lavabo i tallar el ritme exi­git. O de cli­ents male­du­cats –per dir-ho suau– que entren a la cam­bra de bany men­tre estan nete­jant o que dei­xen les habi­ta­ci­ons fetes un fàstic, perquè la falta de res­pecte parla d’ells, no d’elles. Però sí que és impor­tant que les admi­nis­tra­ci­ons s’impli­quin en la regu­lació i la super­visió de la càrrega de tre­ball i del temps de des­cans com va deci­dir fer el govern balear el 15 de febrer quan va sig­nar el segon acord tri­par­tit per la qua­li­tat de l’ocu­pació en el sec­tor de l’hote­le­ria amb sin­di­cats i patro­nal. Però ara, amb l’arri­bada del PP, es pretén eli­mi­nar l’obli­ga­to­ri­e­tat dels llits que s’aixe­quen, una mesura que per­met millo­rar les con­di­ci­ons i reduir malal­ties pro­fes­si­o­nals. Tant que costa avançar i tan poc retro­ce­dir.