Opinió

Keep calm

Frases fetes (4)

Tanco aquesta secció esti­val d’arti­cles amb un text pre­si­dit per dues fra­ses de Josep Pla. La pri­mera frase com­pleix la funció de la para­doxa llu­mi­nosa: “No us dei­xeu enllu­er­nar mai per les fra­ses bri­llants.” La segona sem­bla sor­gida d’una hibri­dació entre Nietz­sche i Witt­gens­tein pas­sada pel sedàs ter­ral de Pla: “Fer fra­ses és rela­ti­va­ment fàcil. És des­fer-les, després, el que dona ànsia. Hi ha fra­ses total­ment inútils, inser­vi­bles, fal­ses, que hom trans­porta anys i anys com un pes mort.”

Com un pes mort. És el que penso quan algú repe­teix aque­lla màxima atribuïda a Maquia­vel: “El fi jus­ti­fica els mit­jans.” Albert Camus va defen­sar que en democràcia és jus­ta­ment a l’inrevés: són la pul­cri­tud i la huma­ni­tat dels mit­jans uti­lit­zats els únics fac­tors que poden jus­ti­fi­car un fi. Durant la fase ini­cial de covid-19, la majo­ria de mit­jans de comu­ni­cació i mol­tes per­so­nes ava­la­ven aca­lo­ra­da­ment que, atesa l’escas­se­dat de recur­sos hos­pi­ta­la­ris, els res­pi­ra­dors de les UVI s’apli­ques­sin pre­fe­rent­ment a la gent jove. El prag­ma­tisme d’“el fi jus­ti­fica els mit­jans” ser­via per pas­sar de la nit al dia a un nou marc de valors en què el dret uni­ver­sal a la vida que­dava jeràrqui­ca­ment liqui­dat en funció de l’edat. Així doncs, la pre­gunta fona­men­tal del perquè no es tenien recur­sos per afron­tar una epidèmia que­dava sepul­tada per un uti­li­ta­risme urgent i des­pi­e­tat.

Com un pes mort. Sovint, quan s’ajorna alguna empresa amb altres per­so­nes, algú acos­tuma a dir: “No passa res: hi ha més dies que llon­ga­niiis­ses!” No és veri­tat. És al revés. Hi ha més llon­ga­nis­ses que dies. Mai (per sort) no sabem quants hiverns més ens reserva Zeus. Aque­lla nit, la Sònia es va mos­trar radi­ant. I res podia fer pre­veure la decisió dràstica que ja havia pres. “Hi ha més dies que llon­ga­nis­ses”, va excla­mar la mare quan li vaig dir que havíem d’ajor­nar un any més les nos­tres ganes d’anar al desert del Sàhara. En aquells moments, és clar, no sabíem que ben aviat tre­pit­jaríem el desert de la seva absència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia