Un arbre i moltes galtes

L’alcalde de Bada­lona, Xavier Gar­cia Albiol, va anun­ciar dis­sabte que la ciu­tat tindrà aquest hivern un arbre de Nadal de 40 metres d’altura i 15 metres de diàmetre. L’arbre bada­loní serà una estruc­tura de 65.000 llums led que es podran pro­gra­mar perquè s’encen­guin i s’apa­guin amb efec­tes visu­als i sonors. Aquest arte­facte pretén com­pe­tir en dimen­si­ons fàl·liques amb el de la ciu­tat gallega de Vigo, on han aixe­cat els dar­rers anys un arbre de Nadal de 35 metres que pas­sava per ser, fins ara, el més alt de l’Estat espa­nyol.

Xavier Gar­cia Albiol ja va demos­trar en la seva etapa ante­rior que no és alcalde d’estar-se quiet a les dis­cre­tes pla­nes inte­ri­ors dels dia­ris, sinó que neces­sita ocu­par por­ta­des i minuts de tertúlia. Amb l’arbre de 40 metres, s’asse­gura colum­nes com aquesta i que tot­hom recordi que és alcalde i que el PP governa una ciu­tat cata­lana impor­tant. Feina feta. En sap.

Ara bé: veig amb inqui­e­tud una pos­si­ble fixació freu­di­ana dels polítics del PP al vol­tant de la mida de les coses. L’alcalde Álva­rez del Man­zano va plan­tar una ban­dera espa­nyola des­co­mu­nal a la plaça Colón de Madrid durant l’èxtasi naci­o­na­lista del govern Aznar. Un govern que, en plena crisi de Roda­lies a Bar­ce­lona, omplia Madrid de macro­es­ta­ci­ons. A la de Nue­vos Minis­te­rios hi va posar un inter­can­vi­a­dor que es va cele­brar com el més gran d’Europa, només igua­lat pel de Hong-kong.

Direu que Rajoy no. Però el seu posat anodí ama­gava pròtesis monu­men­tals, no només bancàries, i l’ele­fan­ti­asi d’algu­nes glàndu­les polítiques. El recordo a Lleida, el juliol del 2017, inau­gu­rant un para­dor. El para­dor era peti­tet, sí. Però allà va fer unes decla­ra­ci­ons recla­mant “empa­tia” a la soci­e­tat cata­lana, i poc després orde­nava a milers de poli­cies ato­nyi­nar aquesta soci­e­tat. Cal tenir mol­tes gal­tes. Gros­ses. Enor­mes. Colos­sals. Altíssi­mes. Bri­llants com un arbre de Nadal.