Aznar té raó

Aznar ha dit el que ha dit sobre l’amnis­tia i no deixa de ser curi­osa l’onada de comen­ta­ris que l’inde­pen­den­tisme català li ha dedi­cat a les xar­xes: però que no ho veiem, que té raó? Repas­sem un cop més les seves parau­les: “No hi ha cap estat democràtic on els diri­gents no hagin per­dut el cap que accepti ni com a hipòtesi una amnis­tia que no tan sols ator­ga­ria impu­ni­tat a un gravíssim intent sediciós con­tra la inte­gri­tat cons­ti­tu­ci­o­nal, sinó que a més con­vi­da­ria a repe­tir-lo.” Des­gra­nem-ho. Segons ell, nego­ciar la reti­rada de la causa judi­cial con­tra els pro­mo­tors d’un referèndum d’auto­de­ter­mi­nació és per­dre el cap, i ben mirat als inde­pen­den­tis­tes cata­lans els hau­ria d’impor­tar poc o gens si un pre­si­dent espa­nyol té el cap a lloc o no gira rodó. Con­ti­nuem. Amnis­tiar vol dir pre­ci­sa­ment això, dei­xar impu­nes aquells que pri­mer s’ha vol­gut cas­ti­gar amb la llei, doncs “bueno, pues molt bé, pues adiós”, que diria l’exma­jor Tra­pero. Segons Aznar es tracta d’un atac a la cons­ti­tució, d’un intent de des­truir-la –o des­cons­truir-la, sense el bigo­tis min­vant no acaba de voca­lit­zar del tot bé–. I tant! Pre­ci­sa­ment ja comença a ser hora de sac­se­jar-la, aquesta Carta Magna que acu­mula tanta pols patri­o­tera. A més, a qual­se­vol inde­pen­den­tista irre­duc­ti­ble que aspiri a ser enter­rat en una Cata­lu­nya lliure amb totes les capes de samar­re­tes de la Diada super­po­sa­des, la cons­ti­tució espa­nyola li ha d’impor­tar el mateix que Scar­lett O’Hara a Rhett But­ler: un rave. I, final­ment, pel que fa a les ganes de tor­nar-hi, Aznar tam­poc des­co­breix res, al revés, cer­ti­fica la mus­cu­la­tura que el procés desit­ja­ria no haver per­dut mai. A més, sap prou bé de què parla, ell que va abai­xar-se els pan­ta­lons per ano­me­nar ETA Movi­ment Basc d’Alli­be­ra­ment o que va pac­tar amb Jordi Pujol la subs­ti­tució de la Guàrdia Civil pels Mos­sos; no hi pot haver res més sediciós en la seva Espa­nya Una, Grande y Libre que fer vole­iar els tri­cor­nis, símbol sagrat. Aznar és el termòmetre que ens diagnos­tica, ja tar­dava a sor­tir. Que digui el que diu sig­ni­fica que l’inde­pen­den­tisme els torna a fer res­pecte, que el full de ruta recu­pera el nord i que el suflé s’ha inflat de nou. Ah, i que n’és de maco veure l’expre­si­dent del PP cedint el paper de gerro xinès a l’actual! Un Feijóo que ja no sap si con­vo­car mani­fes­tació, míting o un rèquiem.