L’impossible

Que Espa­nya té un pro­blema amb el progrés és un fet demos­tra­ble, per exem­ple, pel seu retard a incor­po­rar-se al món democràtic, als drets humans, a Europa, a la igual­tat de gènere, al repar­ti­ment de la riquesa o a reconèixer i arti­cu­lar la seva pròpia rea­li­tat naci­o­nal, cul­tu­ral o lingüística. En el fons tot és un pro­blema d’edu­cació. D’una falta d’edu­cació galo­pant i política­ment abo­nada, per ego­isme, per poder i per un con­ser­va­do­risme patològic, que és el pit­jor llast per pro­gres­sar. El mas­clisme n’és un exem­ple que abasta des de la seva versió més tràgica (“La maté por­que era mía”) a la vio­lació, la dis­cri­mi­nació, la bretxa sala­rial o el menys­preu. El que està pas­sant a la fede­ració de fut­bol és un xoc en directe entre el món actual, el dels drets humans i la igual­tat de gènere, i una estruc­tura men­tal­ment i orgànica­ment anco­rada en el segle pas­sat. Les fut­bo­lis­tes que s’hi han enfron­tat estan fent una revo­lució, han posat la fede­ració a la màquina del temps i estan en vies d’acon­se­guir allò que fins fa dos dies era men­tal­ment i mate­ri­al­ment impos­si­ble.

També ho veiem, d’una altra manera, amb tot el que s’està movent en el marc de la nego­ci­ació per a la inves­ti­dura de Pedro Sánchez com a pre­si­dent de govern. El prin­cipi és exac­ta­ment el mateix. Hi ha coses que eren impos­si­bles des de tots els punts de vista: legal, moral, ideològic, pràctic, filosòfic... Per exem­ple, que al Congrés dels Dipu­tats es pugui uti­lit­zar qual­se­vol de les llengües ofi­ci­als a l’Estat, o que l’Estat defensi l’ofi­ci­a­li­tat d’aques­tes llengües a la Unió Euro­pea, o que es pugui fer una llei d’amnis­tia per cor­re­gir la judi­ci­a­lit­zació injusta i dolo­rosa del con­flicte polític de l’1-O. Els murs que bar­ra­ven el pas impe­dint amb tota mena d’argu­ments irre­fu­ta­bles qual­se­vol avenç en aques­tes qüesti­ons, s’han con­ver­tit ara en auto­pis­tes per fer-ho pos­si­ble, sim­ple­ment perquè interessa política­ment. Aquells murs són els matei­xos murs que con­ti­nuen drets, infran­que­ja­bles, impos­si­bles de superar per a altres qüesti­ons com ara la plu­ri­na­ci­o­na­li­tat de l’Estat espa­nyol i el dret a l’auto­de­ter­mi­nació.