Sistema educatiu (2)

Al sis­tema edu­ca­tiu se li ha dit que ho pot tot i que ho ha de fer tot. És un elogi enve­ri­nat que exalta una des­me­sura de res­pon­sa­bi­li­tats i cul­mina en una ínsula Bara­ta­ria, on, per tune­jar lla­cu­nes soci­als i polítiques, s’acaba mag­ni­fi­cant la –impres­cin­di­ble, d’altra banda– vocació i capa­ci­tat de sacri­fici del pro­fes­so­rat a l’hora “d’edu­car les noves gene­ra­ci­ons”. La rea­li­tat, però, és més can­te­lluda, i no tan barata. Les tones de vocació mai no podran cobrir els grans dèficits estruc­tu­rals de la soci­e­tat i dels governs, uns dèficits que impac­ten en el cor del sis­tema edu­ca­tiu públic. Resu­mit en una pro­clama: “Menys lemes moti­va­ci­o­nals i més inversió en edu­cació i en atenció social!”

És incon­tes­ta­ble. Hi ha dinàmiques soci­als tan pode­ro­ses que este­ri­lit­zen l’acció del sis­tema edu­ca­tiu. Si en paral·lel no s’inci­deix en un canvi social de caràcter gene­ral, el sis­tema edu­ca­tiu només pot ser un dic de con­tenció, impor­tant però sem­pre vul­ne­rat. Hem exalçat models soci­als que assen­ten valors nefas­tos. Hem sacra­lit­zat el diner. El poder econòmic s’ha cons­tituït en la prin­ci­pal font de nor­ma­ti­vi­tat. L’espi­ral del con­su­misme és el mar­ca­dor pre­fe­rent (si no exclu­siu) dels horit­zons aspi­ra­ci­o­nals de mol­tes per­so­nes. L’explo­tació ha estat dis­fres­sada de superació infi­nita, àlies la Com­pe­ti­ti­vi­tat Des­pi­e­tada. S’ha reduït la ciu­ta­da­nia a mera com­parsa d’un entra­mat oligàrquic, polític i mediàtic. En un moment històric en què les pos­si­bi­li­tats de conei­xe­ment sem­blava que havien de fomen­tar un pen­sa­ment inde­pen­dent, eman­ci­pa­dor i plu­ral, resulta que el gre­ga­risme s’imposa de manera acla­pa­ra­dora i quasi tot és mer­ca­de­ria, moda o segui­disme. En nom de la cor­recció política hi ha un rela­ti­visme moral i una por para­lit­zant que impe­dei­xen assen­tar valors uni­ver­sals de dig­ni­tat humana. Enmig del ver­ti­gen gene­ral, ¿es con­ce­deix a l’experiència for­ma­tiva el temps que l’experiència for­ma­tiva exi­gi­ria? En el pròxim arti­cle s’expo­sarà una bate­ria d’exem­ples pràctics d’aques­tes dinàmiques.