Canalitzant mons

Les veus reac­cionàries inva­li­den la diver­si­tat cul­tu­ral i d’altres fan una crida a fer pas­sos enda­vant, a ater­rar. Esta­blir diferències entre les dues visi­ons seria erroni, atès que la base de què par­teix la pri­mera és intel·lec­tu­al­ment nul·la. Els movi­ments migra­to­ris fan que renas­quem cons­tant­ment. Quan hom migra, reneix. Quan hom rep, també. Hi ha parts de nosal­tres que només des­co­bri­rem com­par­tint espais soci­o­cul­tu­ral­ment dife­rents dels que estem acos­tu­mats a com­par­tir.

L’enfo­ca­ment en les diver­ses cul­tu­res que viuen en un mateix lloc sovint es posa única­ment sobre aque­lles per­so­nes que apor­ten unes altres cre­en­ces, mane­res de pen­sar i mane­res de fer. És difícil una adap­tació sense un acos­ta­ment, però és impos­si­ble sense un acom­pa­nya­ment real al desen­vo­lu­pa­ment per­so­nal d’aquell que arriba. Si podem adqui­rir –i, de vega­des, apro­piar-nos-en– les mane­res de medi­tar del país X, per què ens costa tant com­pren­dre la dinàmica diària d’una per­sona que ens aporta un altre sig­ni­fi­cat a les diver­ses acci­ons que duu a terme en el seu dia a dia?

Mer­can­ti­lit­zar les expres­si­ons cul­tu­rals és el mateix que escol­tar-les, enten­dre-les i reconèixer-les com les pròpies? Pot­ser tots ens hauríem de fer la pre­gunta de com vivim la pròpia cul­tura i com l’expres­sem. Què sim­bo­litza per a nosal­tres, quin impacte té sobre els altres i si ens deixa cana­lit­zar el nos­tre món i el dels altres.

És aquí on el con­cepte de l’evo­lu­ci­o­nisme cul­tu­ral desprèn un debat pro­fund. De què depèn? Neces­si­taríem una revisió pro­funda de consciència social per ini­ciar aquest debat; si no, hi prendríem mal. La qüestió és que la rea­li­tat no ens per­met ajor­nar-lo gaire temps. Par­lar de la neces­si­tat del conei­xe­ment i l’accep­tació real de les múlti­ples cul­tu­res que exis­tei­xen al mateix lloc, avui, al barri, a la ciu­tat, a Cata­lu­nya i arreu, és con­vivència.

El cost de la mobi­li­tat és cana­lit­zar de quina manera es ges­ti­o­nen les per­so­nes del destí que m’ha tocat per motius volun­ta­ris o forçosos. El bene­fici de la mobi­li­tat no pot depen­dre només de l’ori­gen del qual vinc, també del lloc on he ater­rat. Tenir l’opor­tu­ni­tat de conèixer-me i de conèixer. De cana­lit­zar mons.