Opinió

Quadern d’economia

FRANCESC CABANA

Memòria històrica

Demano als no independentistes que no utilitzin arguments que s’han vist inútils fa dos-cents anys i que ho continuaran sent

Fa prop de dos-cents anys que Cata­lu­nya es va repe­tint sobre el mal tracte que rep del govern espa­nyol. Ho dic perquè quan es parla del dèficit fis­cal o de pres­si­ons econòmiques i polítiques sobre Cata­lu­nya, es fa com si es tractés d’una nove­tat. I no ho és ni de bon tros. He escrit lli­bres i arti­cles que volen posar en evidència que fa molt de temps que Cata­lu­nya pro­testa con­tra el tracte que rep i que, per tant, les últi­mes bat­ze­ga­des sobre l’eco­no­mia i la política no venen d’abans-d’ahir sinó de molt més enllà.

Ser­vei­xin ara per con­fir­mar-ho unes referències de finals del segle XIX i prin­ci­pis del XX, quan Cata­lu­nya ja es dis­tin­gia per un inici d’indus­tri­a­lit­zació únic a l’Estat espa­nyol.

El 1888, Joan Molas deia a la Revista indus­trial de Bar­ce­lona, amb motiu de la cele­bració de l’Expo­sició Uni­ver­sal de Bar­ce­lona: “Nos­tro alcalde anà a Madrid / lo Govern es portà bé / el que es diu, s’entu­si­asmà! / Què voleu –va dir–, diner? / això rai, ja us lo daré! / Però me l’heu de tor­nar.” Ja veuen que l’humor no que­dava al marge del que estic dient.

Gui­llem Gra­ell, qui va ser secre­tari gene­ral del lla­vors Foment del Tre­ball Naci­o­nal, s’espar­ve­rava del que ales­ho­res ja era el dèficit fis­cal que Cata­lu­nya tenia amb la resta de l’Estat.

Des del Foment es van aixe­car mol­tes veus dels empre­sa­ris cata­lans que plan­te­ja­ven al govern les neces­si­tats i la pro­tecció del sec­tor tèxtil, espe­ci­al­ment, amb el qual es va ini­ciar la indus­tri­a­lit­zació cata­lana, i que es van esten­dre després a la resta de sec­tors pro­duc­tius.

A Fran­cesc Cambó, que va ser minis­tre del govern espa­nyol, el van acu­sar de sepa­ra­tista perquè qual­se­vol que par­lava una llen­gua dife­rent de la cas­te­llana es dis­tin­gia de la resta de par­la­men­ta­ris.

Fa molts anys que Cata­lu­nya es queixa de les pres­si­ons que rep de Madrid. M’interessa dir-ho perquè hi ha molta gent a Cata­lu­nya que no veu clara la inde­pendència per una sèrie de motius, però obli­den que per raons econòmiques l’Estat espa­nyol ofega l’eco­no­mia cata­lana des de fa molts anys.

Crec que només amb la inde­pendència, o una forma política que s’hi assem­bli, Cata­lu­nya pot treure pro­fit de la seva pro­ducció indus­trial, comer­cial i de ser­veis. D’altra manera, les pres­si­ons del govern espa­nyol con­ti­nu­a­ran fins quan Déu ho vul­gui o fins quan l’estruc­tura econòmica doni pas a una solució avi­nent. L’entrada del català com a llen­gua ofi­cial del Par­la­ment Euro­peu pot ser un pri­mer pas en aquest sen­tit. Suposo que aquest és un dels motius pels quals la dreta, i alguns ele­ments de l’esquerra, pro­tes­ten, per un pas que apro­pa­ria una mica més la inde­pendència de Cata­lu­nya.

Demano als no inde­pen­den­tis­tes que no uti­lit­zin argu­ments que s’han demos­trat inútils des de fa prop de dos-cents anys i que ho con­ti­nu­a­ran essent. Que pen­sin una mica, amb el cap, en el futur de Cata­lu­nya a mitjà i a llarg ter­mini. Hi ha argu­ments econòmics per defen­sar la inde­pendència i també argu­ments polítics, que tenen tanta força com els econòmics.

Per aca­bar, una frase de l’his­to­ri­a­dor Josep Coro­leu, que va ser pre­si­dent de l’Ate­neu Bar­ce­lonès, que resu­meix molt bé la situ­ació: “Perquè Espa­nya sigui Espa­nya, Cata­lu­nya ha de dei­xar de ser Cata­lu­nya?”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia