No progressa adequadament

El pri­mer d’octu­bre del 2017 és una gran gesta de l’inde­pen­den­tisme que mereix ser recor­dada amb la satis­facció i orgull pel que va repre­sen­tar. Acos­tu­mats a per­dre, no som capaços de reconèixer les victòries ni quan en som pro­ta­go­nis­tes. Perquè tan cert és que a par­tir d’aquell moment les coses no van anar per on molts volíem, com que aquell dia vam gua­nyar. I gua­nyar un estat que està dis­po­sat a tot no és fàcil. El millor és que encara se’n pot treure rèdit polític. Defen­sem-ho! Acla­rida la victòria, que cal cele­brar com toca, l’ani­ver­sari hau­ria de con­vi­dar a revi­sar per què les coses no van anar per on molts volíem. Però vista la situ­ació actual pot fer més ser­vei mirar per què ho vam acon­se­guir i valo­rar on som ara. Hi havia uni­tat política: amb moltíssi­mes difi­cul­tats es va acon­se­guir que els prin­ci­pals par­tits inde­pen­den­tis­tes s’unis­sin a la can­di­da­tura de Junts pel Sí que va obte­nir 62 dipu­tats. Ara no n’hi ha. ERC governa en soli­tari amb 33. Hi havia uni­tat civil: amb els Jor­dis com a síntesi. Els pre­si­dents d’Òmnium Cul­tu­ral i de l’ANC van ser capaços d’igno­rar les diferències i cana­lit­zar la força de la gent cap a l’objec­tiu comú. Ara no n’hi ha. Tenen visi­ons opo­sa­des. Hi havia la gent: il·lusi­o­nada, dis­po­sada, con­vençuda. Pro­ta­go­nista de les mani­fes­ta­ci­ons més impor­tants que s’han fet mai a Europa. Res­pon­sa­ble d’una pressió posi­tiva que, almenys en part, va pro­vo­car la uni­tat política i civil tan necessària. Ara no es veu. No dic que no hi és. Estic con­vençut que encara hi és. Almenys una gran part. Però està enfa­dada per com van anar les coses. No con­fia en els par­tits i, tot i no renun­ciar a l’espe­rança de tor­nar-ho a fer, està per altres temes. Hi havia un objec­tiu: cele­brar un referèndum. I hi havia un pla per asso­lir-lo –amb feina per a tot­hom, uns i altres. Per més enfa­dats que hi hagi no es pot dir que només ho van fer uns o altres–. Ara no hi és. Només hi ha par­ti­disme. No pro­gressa ade­qua­da­ment. Cor­re­giu-ho.