Lladres de temps

Dilluns al matí vaig come­tre la teme­ri­tat d’anar amb el tren Avant, a Bar­ce­lona. Haig de reconèixer que l’anada em va anar per­fec­ta­ment, vaig arri­bar a l’hora i vaig poder resol­dre els temes que tenia pen­dents a la capi­tal. El pro­blema va ser a la tor­nada: resulta que el tren Avant que havia de sor­tir a les 17.05 h de l’estació de Sants va ser supri­mit, i els viat­gers vam ser reu­bi­cats a l’AVE de les 17.30 h, que va arri­bar amb 42 minuts de retard, amb el qual vam sor­tir de Bar­ce­lona gai­rebé una hora i mitja tard. Si això passa en el que es con­si­de­ren els millors trens de Renfe, no sor­pre­nen les incidències greus, que l’any pas­sat van afec­tar més de 22.500 trens de roda­lies a Cata­lu­nya. Com a usu­ari, et sents esta­fat, enga­nyat, menys­preat i insul­tat per la com­pa­nyia esta­tal del fer­ro­car­ril. Et roben un temps de la teva vida, que no té preu, però si el quan­ti­fiquéssim econòmica­ment serien mili­ons el que hau­rien de pagar els res­pon­sa­bles de Renfe als usu­a­ris i a les empre­ses cata­la­nes per les pèrdues que oca­si­o­nen amb aquest des­ga­vell. La indig­nació pel des­as­tre del ser­vei fer­ro­vi­ari a Cata­lu­nya que patei­xen estoi­ca­ment des de fa anys els usu­a­ris dels trens de roda­lies i regi­o­nals, ara també la tenen els de l’AVE i l’Avant. A la manca d’inversió i man­te­ni­ment de la xarxa fer­roviària cata­lana, s’hi ha de sumar la dei­xa­desa, el mal ser­vei de la com­pa­nyia i el fet que els actu­als ges­tors i els res­pon­sa­bles polítics ens enga­nyen i incom­plei­xen sis­temàtica­ment com­pro­mi­sos i pro­me­ses. No crec que la solució sigui el traspàs de Roda­lies, com reclama el pre­si­dent, Ara­gonès. Roda­lies és un ser­vei podrit i defectuós, amb una xarxa en la qual pràcti­ca­ment no s’ha inver­tit en man­te­ni­ment des de fa unes quan­tes dècades. Si mai ho ges­tionéssim els cata­lans, tam­poc tindríem la dotació econòmica sufi­ci­ent per resol­dre els greus dèficits acu­mu­lats. Recordo, en un viatge a l’Argen­tina, que els usu­a­ris empre­nyats per pro­ble­mes simi­lars es van revol­tar i van arri­bar a cre­mar un tren. Una acti­tud ini­ma­gi­na­ble en aquest país, on, després de tants anys de patir les misèries de Roda­lies, els usu­a­ris ja gai­rebé ni es quei­xen, han assu­mit com a nor­ma­li­tat aquests des­propòsits, i molts ja opten per trans­ports alter­na­tius.