Editorial

Un sínode d’últim recurs

El sínode que se cele­bra aquest octu­bre a Roma és pro­ba­ble­ment l’última opor­tu­ni­tat que té el papa Fran­cesc –a punt de fer 87 anys i amb una salut rela­tiva– de cana­lit­zar un dels rep­tes del seu pon­ti­fi­cat, l’actu­a­lit­zació de l’Església catòlica i dels seus mis­sat­ges al segle XXI. Després d’una dècada com a pontífex, en la qual no ha defu­git cap dels grans temes d’interès, el pen­sa­ment del papa Ber­go­glio és prou cone­gut. És un pontífex de per­fil clara­ment social i inclu­siu que governa una ins­ti­tució mani­fes­ta­ment anco­rada en els dog­mes i la inter­pre­tació que se n’havia fet quan els drets soci­als i indi­vi­du­als no eren pri­o­ri­ta­ris. La valen­tia no se li dis­cu­teix. Fran­cesc ha vol­gut posar al dia l’Església i fer-ho amb una agi­li­tat que no és cos­tum en una ins­ti­tució rígida i paquidèrmica, i fins ara no se n’ha aca­bat de sor­tir. El sínode és la carta que li queda per can­viar una Església que vol­dria menys jeràrquica i més horit­zon­tal, tot i la posició immo­bi­lista de la cúria. Una cúpula diri­gent que, tot i les sac­se­ja­des que hi ha apli­cat el papa, es posa de per­fil, es des­marca o fins i tot com­bat plan­te­ja­ments tan ele­men­tals com l’adopció de noves fun­ci­ons per part de les dones –en aquest sínode vota­ran per pri­mer cop les con­clu­si­ons 54 dones i un grup de laics–, la revisió del celi­bat, que les diver­si­tats sexu­als també són d’aquest món i se les ha de poder aco­llir, el reco­nei­xe­ment dels abu­sos a menors come­sos i enco­berts per reli­gi­o­sos i la con­demna als autors, així com la bel·ligerància cap a les situ­a­ci­ons de pobresa, explo­tació i tràfic de per­so­nes.

El sínode, però, trans­cen­deix el papat de Ber­go­glio. També és una de les últi­mes opor­tu­ni­tats perquè el Vaticà rever­teixi –si encara hi és a temps– la tendència impla­ca­ble a la pèrdua de fidels i de voca­ci­ons, cau­sada per l’immo­bi­lisme de les pràcti­ques litúrgi­ques, la falta d’actu­a­lit­zació del mis­satge pas­to­ral i l’allu­nya­ment de col·lec­tius que han estat expul­sats –per divor­cis o ori­en­ta­ci­ons sexu­als– o bé s’han sen­tit dis­cri­mi­nats –les dones– o exclo­sos per posi­ci­ons polítiques sectàries com –per esmen­tar l’última– la contrària a l’amnis­tia que ha adop­tat pre­ven­ti­va­ment la Con­ferència Epis­co­pal Espa­nyola.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia