Opinió

A la tres

De debò hi ha debat?

“El d’Orient Pròxim no és un conflicte que es pugui analitzar en termes de blanc o negre, però davant la barbàrie el que tampoc val es contemporitzar

Si la sobreanàlisi inter­pre­ta­tiva sobre l’Ori­ent Mitjà pro­voca emba­fa­ment, ja poden anar pro­veint-se d’antiàcid, perquè això fa pujada. En un lúcid arti­cle publi­cat a Vilaweb titu­lat Israel i nosal­tres l’admi­rat Andreu Bar­nils la cla­vava quan asse­ve­rava que el d’Israel i Pales­tina és un con­flicte “que la gent fa ser­vir per ubi­car-se política­ment als seus països”. Touché. Només cal reme­tre’s al gruix del que estem escol­tant, i lle­gint, per cons­ta­tar, d’entrada, la pro­funda admi­ració per­so­nal que em des­perta que l’opinió pública d’aquest país pugui tenir una visió tan for­mada d’una con­fron­tació que, almenys a mi, em supera per la seva com­ple­xi­tat. És clar, però, que hi ha qui es veu capaç de tot, i després d’apli­car el con­ve­ni­ent sedàs ideològic, ho pot resu­mir en un debat fut­bo­ler de bons con­tra dolents, sense con­tem­po­rit­zar i igno­rant els molts gri­sos que hi poden haver en un afer que és una espina cla­vada des del 1948 amb uns acords de pau (Oslo, 1993) que, a la pràctica i pel que sigui, han acon­se­guit ben poc o res. Però tant li fa tot ple­gat. La culpa és dels isra­e­li­ans o pales­tins, això va a gust de cadascú, i un cop ja tenim aquest titu­lar cons­truït, només cal ama­nir-lo amb un mapa esbi­ai­xat de la zona pes­cat a Goo­gle per tenir el tuit fet.

Que el diagnòstic de les raons del con­flicte exi­geixi prudència no exi­meix, però, d’apli­car la màxima de les con­tundències res­pecte de les seves con­seqüències, sobre­tot quan cas­ti­guen la població. I, per tant, no hi ha d’haver mit­ges tin­tes en la con­demna més rotunda de l’atro­ci­tat per­pe­trada per un grup de fanàtics teocràtics com Hamas i, alhora, alçar la veu fins per­dre-la davant del geno­cidi que ha empès aquest supre­ma­cista cruel que és Neta­nyahu. Però amb un matís. El dilema, avui, és entre un govern –no un país ni una religió– que s’escuda en aspi­ra­ci­ons legítimes –ser reco­ne­gut i tenir fron­te­res segu­res– per per­pe­trar una ven­jança, i un poble que estan mas­sa­crant. I davant d’això, de debò hi ha debat sobre a quin cos­tat de la bar­ri­cada toca estar?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia