El gran nyap

De ben segur que si par­lem de nyaps urbanístics i d’obres que aver­go­nyei­xen el més pinxo els en venen uns quants exem­ples al cap. Poques ciu­tats hi deu haver que no en tin­guin cap. Som i volem ser mol­tes coses, però també som un país de nyaps, de bunyols, de pífies i de tants altres sinònims com vul­guin. I avui toca escriure sobre un dels més escan­da­lo­sos: el que havia de ser el pàrquing robòtic i intel·ligent Jaume I de Tar­ra­gona, que es va començar a cons­truir el 2002. El cost no arri­bava als 4 mili­ons d’euros i avui, pas­sats aquests vint-i-un anys, l’Ajun­ta­ment de Tar­ra­gona ja n’ha gas­tat prop de 40. Una mor­te­rada per una obra que mai no ha entrat en fun­ci­o­na­ment, per pro­ble­mes tècnics i de cons­trucció. És un “forat ple de fer­ros” que mai s’uti­lit­zarà per a allò que va ser pro­jec­tat, recor­dava dilluns la por­ta­veu del govern muni­ci­pal, San­dra Ramos, després de fer-se públic que l’Audiència Pro­vin­cial ha arxi­vat defi­ni­ti­va­ment la causa penal que n’inves­ti­gava pre­sump­tes irre­gu­la­ri­tats. La inves­ti­gació es va ini­ciar el 2009 per una denúncia del con­sis­tori a la fis­ca­lia. Han pas­sat quinze anys i, de fet, dos dels prin­ci­pals res­pon­sa­bles de l’obra són morts. Cas penal tan­cat. Segueix, però, una causa civil oberta que mira d’acla­rir si es van fer dobles paga­ments del mate­rial de l’inte­rior de l’apar­ca­ment (sem­bla que valo­rat en 831.000 euros però pel qual se’n van arri­bar a pagar 5 mili­ons). Men­tres­tant, ens que­dem pal­plan­tats al davant del nyap i ens pre­gun­tem si mai, algú, almenys hi podrà donar una uti­li­tat que no ens faci caure la cara de ver­go­nya.