L'educació ha de defugir la demagògia

Avui està con­vo­cada una vaga en el sec­tor de l’ense­nya­ment a Cata­lu­nya. És un pols dels sin­di­cats al con­se­ller Ernest Mara­gall. No els agrada, entre mol­tes altres coses, el docu­ment de bases per a la futura llei d’edu­cació. El sis­tema d’elecció dels direc­tors dels cen­tres, per exem­ple, és una nove­tat que mes­tres i pro­fes­sors no veuen gaire clar. Pel que diuen els experts con­sul­tats per l’AVUI, el que vol fer el depar­ta­ment dringa bas­tant bé. És lògic, però, que els mes­tres no vul­guin per­dre cap dret i que, a l’avançada, vegin amb recel qual­se­vol canvi que pen­sin que pot afe­blir el seu gremi, ja prou debi­li­tat pel poc suport que reben de les famílies i dels matei­xos alum­nes.

El con­se­ller d’Edu­cació, segu­ra­ment, no ha estat prou hàbil amb les for­mes. Si hagués acon­se­guit més com­pli­ci­tats abans de pre­sen­tar aquest docu­ment de tre­ball, ara no es tro­ba­ria amb aquesta vaga que pot fer anar coixa tota l’ambició d’aquesta llei. És veri­tat, però, que els matei­xos mes­tres estan divi­dits i que hi ha una certa con­tes­tació cap als sin­di­cats. Se’ls cri­tica la pre­ci­pi­tació a dir que no, de patac, al que és tot just un docu­ment de tre­ball per a la futura llei d’edu­cació. Aquest mateix cap de set­mana, a Banyo­les, el grup de tre­ball d’EDU 21 cele­bra unes jor­na­des amb mes­tres sobre el model de direcció de cen­tres. El debat per bus­car solu­ci­ons és posi­tiu.

Al dis­curs d’inves­ti­dura de 1980, Jordi Pujol ja va dir que això de l’ense­nya­ment ho hauríem de mirar. Han pas­sat 27 anys i, entre uns i altres, no s’ha fet prou bé, no ha sigut la pri­o­ri­tat i ara és l’hora d’arre­glar-ho. Per cen­trar el debat i per bus­car les solu­ci­ons adi­ents, cal situar-nos al marge de la plaga “bonista” que emma­ni­lla el país i, sobre­tot, convé apar­car la demagògia. Cata­lu­nya neces­sita un bon pro­fes­so­rat, sufi­ci­ent en nom­bre, pre­pa­rat, moti­vat i recol­zat. Tan sols així s’arri­barà a una escola que iguali per dalt i no per baix, que no cri­mi­na­litzi l’excel·lència i que torni a dotar d’auto­ri­tat els ense­nyants perquè puguin fer classe amb con­di­ci­ons. La for­mació és la clau de la nos­tra sub­sistència. Només si acon­se­guim man­te­nir i millo­rar la for­mació, Cata­lu­nya pot tenir un gran futur. Altra­ment, pin­ten bas­tos.