Fruit amarg

Amb el con­flicte en mans dels extre­mis­tes de cada bàndol, s’ha par­lat poc encara de la res­pon­sa­bi­li­tat de la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal en aquesta crisi que fa més de 70 anys que dura. A Israel mana el govern més ultra­dretà de la seva història, que, sota Ben­ja­min Neta­nyahu, ha enco­rat­jat la política d’expansió il·legal dels assen­ta­ments jueus i ha endu­rit el blo­queig sobre Gaza apro­fun­dint així l’estratègia de des­pos­sessió i des­hu­ma­nit­zació dels pales­tins, men­tre que a la Franja, la milícia isla­mista de Hamas imposa la seva llei i ter­ro­ritza la població isra­e­li­ana amb el llançament de coets i el bru­tal assalt del 7 d’octu­bre. Ara el món conté la res­pi­ració davant la res­posta d’Israel al pit­jor atac patit en el seu ter­ri­tori i creix el temor que l’anun­ci­ada entrada a Gaza –on els bom­bar­de­jos isra­e­li­ans dels dar­rers dies ja han cau­sat 3.000 morts– pugui cul­mi­nar amb una mas­sa­cre de civils pales­tins. I els EUA, i Europa? Per què no han fet res­pec­tar a les parts els acords de pau d’Oslo dels anys 90, els que apla­na­ven el camí a la fórmula dels dos estats, l’única solució via­ble? Per què han dei­xat escla­tar el con­flicte? Ara hi ha por que les fla­mes de la guerra s’escam­pin per la regió. Occi­dent, el món, recu­llen el fruit amarg sem­brat amb la seva irres­pon­sa­bi­li­tat.