Turisme sense aigua?

És l’ele­fant a l’habi­tació turística: la manca d’aigua. Ningú no ha gosat de posar límits al turisme a l’estiu, massa mase­gat després de la pandèmia i amb molts sous que aguan­ten el cas­tell de car­tes. Es fiava a una tar­dor plu­josa, i encara hi ha marge. Ara que tot va, o bé massa ràpid, o bé amb retard cli­ma­tològic –encara sento fressa a la pis­cina comu­nitària–, cal recor­dar que el Glòria ens va més que omplir pan­tans un 22 de gener, cre­uant dits perquè el Ter no fes mal a Girona o a Tor­ro­e­lla, i també vam tenir pluja pel Filo­mena, pas­sat reis, ja en ple hivern. Però tor­nem al ritme ràpid, de cai­guda de reser­ves, i per més que pugui ploure, si a l’estiu ningú no ha fet deu­res, les dut­xes no raja­ran. Ni en hotels, càmpings o apar­ta­ments turístics, ni a casa. Depèn de cadascú. Jo també he tro­bat a fal­tar aigua a les dut­xes de platja a l’estiu. Però ara ho entenc. Com ho fem enten­dre al turista? Feina del sec­tor i les admi­nis­tra­ci­ons. Però els ele­fants, a l’Àfrica, també migren cer­cant bas­ses on remu­llar-se quan s’asse­quen les freqüenta­des. I aquí toca igual­ment fer bellu­gar el paqui­derm turístic en l’altra direcció.