Viure més

Deia Mercè Rodo­reda a Quanta, quanta guerra... que “les coses impor­tants són les que no ho sem­blen”, i si n’hi ha de vega­des que ho devem pen­sar al llarg de la vida! Que l’ale­gria són moments que pas­sen i fugen rabents, com aigües ràpides riu avall. Que la vida corre més de pressa del que ho fan els nos­tres peus i que en pas­sem tan­tes, d’hores, cap­fi­cats en aspec­tes que final­ment es demos­tren banals. “La vida és allò que passa quan estàs ocu­pat fent altres plans.” La cita s’atri­bu­eix a John Len­non (la va incloure al tema Beau­ti­ful boy (Dar­ling boy)) i sem­bla que la va publi­car abans el peri­o­dista nord-ame­ricà Allen Saun­ders, dei­xant-la en herència per a la poste­ri­tat i encer­tant-la de ple. Com d’ence­ga­dor en pot arri­bar a ser el ritme de vida a les grans ciu­tats.

Així que, pen­sant en tot això, la pro­posta espa­nyola (inclosa en l’acord de gover­na­bi­li­tat) de reduir la jor­nada labo­ral de les 40 a les 37,5 hores set­ma­nals en l’horitzó del 2025 s’ha de lle­gir com una estratègia per tre­ba­llar millor (però no menys) i viure més.

El “menys és més” de Mies van der Rohe apli­cat també a la pro­ducció i al con­sum res­pon­sa­ble, en un futur en què la sos­te­ni­bi­li­tat del pla­neta, de la soci­e­tat, no és un caprici sinó una neces­si­tat.