Cap endavant, i...

Les nego­ci­a­ci­ons entre el PSOE i l’inde­pen­den­tisme, bàsica­ment Junts i el govern d’ERC, s’acce­le­ren per moments. Els soci­a­lis­tes enlles­ti­ran les con­sul­tes inter­nes als mili­tants el cap de set­mana amb resul­tat favo­ra­ble a pac­tar amb altres for­ces polítiques per faci­li­tar la inves­ti­dura. Després de la tro­bada entre Cerdán i la res­pon­sa­ble del grup soci­a­lista euro­peu i Puig­de­mont i Turull, difícil­ment es pro­duirà una marxa enrere, perquè el PSOE ja ha reco­ne­gut el líder de Junts com a prin­ci­pal inter­lo­cu­tor i no pagarà ara el preu de reu­nir-s’hi per aca­bar con­vo­cant elec­ci­ons. Per això ja es parla d’entrar al regis­tre del Congrés dels Dipu­tats la pro­posta de llei d’amnis­tia, en un com­promís encar­ri­lat però no resolt, com el de tra­mi­tar l’ofi­ci­a­li­tat del català a la UE, per con­vo­car segui­da­ment el ple d’inves­ti­dura, i tan­car els ser­rells de la nego­ci­ació. Si la set­mana començava en la fase fei­xuga del diàleg, estaríem entrant en els ser­rells, que poden ser l’abast de l’amnis­tia i qui­nes cau­ses judi­ci­als afec­ta­ria, per una banda, i les con­ces­si­ons de gestió a la Gene­ra­li­tat, per l’altra. En aquest dar­rer apar­tat s’inclo­uen el pos­si­ble traspàs de la gestió de l’ingrés mínim vital o la reducció del deute autonòmic, per exem­ple, vist que Roda­lies ha esde­vin­gut una qui­mera.

Que­darà pen­dent aque­lla part de la nego­ci­ació que sem­pre acaba mala­ment: convèncer les pròpies files de la bon­dat i de l’única sor­tida i opció pos­si­ble d’acord. El PSOE corre el risc que la dreta li gua­nyi ter­reny al cen­tre si la legis­la­tura esdevé un Dra­gon Khan. De moment, el PP con­ti­nuarà omplint els car­rers con­tra l’amnis­tia en espera del Cons­ti­tu­ci­o­nal. ERC i Junts s’hi juguen la incom­prensió dels res­pec­tius sec­tors crítics del sobi­ra­nisme a pac­tar amb l’Estat, engran­dir la pròpia abs­tenció i fins i tot grei­xar la pos­si­ble apa­rició d’altres actors polítics en el sobi­ra­nisme. Déu-n’hi-do el risc del pas enda­vant. Dependrà de l’abast de l’aixe­cada de camisa, si s’acaba pro­duint. Men­tres­tant, Illa con­ti­nua assa­bo­rint les cris­pe­tes, tot espe­rant el seu moment.