Segona fase

Els esde­ve­ni­ments es pre­ci­pi­ten. La inter­venció, el cap de set­mana, de Pedro Sánchez en el comitè fede­ral del PSOE en defensa de l’amnis­tia ja va mar­car un punt d’inflexió en les nego­ci­a­ci­ons per a la inves­ti­dura, reblat per la foto­gra­fia del ter­cer dels soci­a­lis­tes, San­tos Cerdán, amb l’expre­si­dent Car­les Puig­de­mont a Brus­sel·les. Els soci­a­lis­tes no farien ges­tos d’aquesta trans­cendència política si no esti­gues­sin con­vençuts que el camí perquè Sánchez es man­tin­gui a La Mon­cloa està pràcti­ca­ment des­bros­sat. Perquè tant l’amnis­tia com la nor­ma­lit­zació de rela­ci­ons amb qui ha estat con­si­de­rat per la dreta i la ultra­dreta com la “bes­tia negra” de l’inde­pen­den­tisme tin­dran un cost per al PSOE. Sánchez l’assu­meix a canvi de man­te­nir-se com a pre­si­dent del govern espa­nyol. En la vigília de Tots Sants, els soci­a­lis­tes també tan­quen una entesa amb ERC per la llei de l’amnis­tia que els repu­bli­cans adme­ten que encar­rila “deci­si­va­ment” l’entesa, en espera de tan­car la resta de car­pe­tes. I, en la com­pli­cada equació per a la inves­ti­dura fal­ta­ria sumar-hi Junts, que tant PSOE com Sumar veuen pro­per al sí. Avui o demà la pre­si­denta del Congrés, Fran­cina Armen­gol, podria fixar la data del debat del qual Sánchez en surt com a pre­si­dent del govern espa­nyol. Però l’arri­bada a la inves­ti­dura no serà, com vol­drien alguns, a meta. A hores d’ara ja es comença a cons­ta­tar que començarà una altra fase, igual­ment difícil. Ni el PP, ni l’ala més con­ser­va­dora del poder judi­cial sem­blen dis­po­sats a dei­xar estar el tor­ce­braç amb el PSOE arran de l’amnis­tia. I el resul­tat és difícil de pre­veure.