Tribuna
La lletra menuda de Rodalies
L’acord entre ERC i el PSOE per al traspàs de Rodalies és una molt bona notícia per al país. Però per entendre’l cal entrar en la lletra menuda i cal una interpretació, ja que aquest traspàs no és tan senzill com ens pot semblar i té una alta complexitat. D’altra banda, per què beneficia els catalans?
El primer benefici és que pujarà l’execució pressupostària en Rodalies, que vol dir, a l’hora de la veritat, les inversions reals que es realitzen. L’execució de la inversió d’Adif i Renfe dels últims deu anys és del 50%. És un problema de totes les inversions de l’Administració General de l’Estat a Catalunya. L’Estat ha anat empetitint la capacitat de donar serveis fora de Madrid i reduint personal destinat a fer projectes arreu del territori i especialment a Catalunya. I què provoca? Per molt que s’assigni un pressupost, els projectes s’han de redactar, s’han de fer licitacions, concursos, fer els tràmits, fer el seguiment dels projectes, etc. I això requereix també recursos humans que el ministeri no destina mai a Catalunya.
El segon benefici és que la inversió ferroviària anirà més allà on Rodalies ho necessita. L’acord planteja una governança complexa (amb una operadora ferroviària de participació mixta Estat-Generalitat, però amb majoria de la Generalitat) i un traspàs de part de la infraestructura, començant pel traspàs a l’empresa Ifercat de la Generalitat de les vies (i estacions i sistemes de senyalització i control) que utilitzen l’R1, l’R2 i l’R3. També canvia el rol que té la Generalitat en la planificació i en l’execució del pla Rodalies 2020-2030 de Renfe i Adif, en el qual fins ara només ha pogut actuar d’observador. I això en què es tradueix? Doncs que sortirem d’aquesta absurda situació en què, en els darrers 30 anys, Cercanías Madrid ha aconseguit el 50% de tota la inversió estatal, mentre que Rodalies de Catalunya, només el 17%, i es posarà fi a la dèria d’invertir-ho gairebé tot en alta velocitat (més de 1.000 milions anuals d’inversió mitjana en alta velocitat i 50 milions anuals de mitjana en trens convencionals els darrers 15 anys).
El tercer benefici és que la Generalitat passa a controlar més el dia a dia de Rodalies. Actualment la Generalitat no pot saber, com sí que ho saben Renfe i Adif, on és cada tren en cada moment, en quin tram de via o en quina estació i andana. Això fa que la Generalitat estigui a cegues en cas de qualsevol incidència i depengui totalment de com Adif i Renfe decideixen prioritzar, desviar o aturar cada expedició durant el dia a dia de les operacions. Encara més, en la planificació diària del servei, no hi participa de cap manera. Cap tècnic ni responsable de la Generalitat té accés a la fotografia que dona el mapa de control de tràfic centralitzat, els ulls de Rodalies, ni pot participar en les decisions que es prenen al Centre de Regulació i Control (CRC) d’Adif a l’estació de França de Barcelona, que és l’equivalent a la torre de control per a Rodalies de Catalunya. En l’acord que ha signat ERC amb el PSOE, la nova empresa mixta (amb majoria de la Generalitat) tindrà accés a aquest mapa de control de tràfic centralitzat i participarà en les decisions diàries que es prenen al CRC d’Adif. La Generalitat deixarà d’estar a cegues, sense poder decidir res sobre el dispositiu diari, i deixarà de viure l’ocultació d’informació sistemàtica que Adif i el ministeri han estat perpetrant els darrers anys.
En definitiva, l’acord de traspàs és bo, però les millores seran lentes. No es poden corregir, en un o dos anys, 30 anys de males prioritzacions, baixa inversió i baixa execució. També el traspàs d’infraestructura és molt complex. Comença amb les vies que utilitzen les línies de l’R1, l’R2 i l’R3, però hi hauran d’anar incorporant la resta, amb acords amb l’Estat per a la circulació de trens que també circulen fora de Catalunya i els de mercaderies, però per tenir el control total de Rodalies la Generalitat ha d’aconseguir el traspàs del Centre de Regulació i Control que té Adif a l’estació de França, el cervell del funcionament de Rodalies. I aquest ha de ser l’objectiu a mitjà termini: aprofitant aquest acord, aconseguir aquest traspàs.
