On són els bolets?

No és que sigui cap experta en mico­lo­gia, però jura­ria que una de les tra­di­ci­ons més nos­tra­des, la d’anar a caçar bolets, té els dies comp­tats. Reco­nec que em falta paciència, pràctica i ins­tint, i nor­mal­ment només veig pine­tells si me’ls plan­ten al davant. Però per aquesta època de l’any sí que me’n solia tro­bar, com a mínim de bolets dolents, en qual­se­vol pas­se­jada fora de l’asfalt. A vega­des fins i tot m’emo­ci­o­nava perquè en veia algun que em feia pen­sar en un rovelló, però inde­fec­ti­ble­ment eren cabres, i sort que sem­pre pre­gun­tava als ente­sos, perquè resulta que són tòxiques. En qual­se­vol cas, a la tar­dor fins i tot en parcs urbans amb gespa dis­tin­gia caput­xe­tes blan­que­tes o mar­ro­no­ses, segu­ra­ment d’espècies que tam­poc no són comes­ti­bles, perquè si jo les veia era senyal que ningú les havia aga­fat abans. Però aquest any res. Res de res.

Ho comento amb fami­li­ars i amics que sí que en saben, d’això d’anar a caçar bolets, i em con­fir­men aba­tuts que la cosa pinta molt i molt mala­ment, com a mínim a les Gavar­res. Pot­ser si plou més i no fa gaire fred ni vent les pers­pec­ti­ves podrien millo­rar una mica, però això sem­bla més un desig que no pas una pos­si­bi­li­tat real. Si a les nefas­tes cir­cumstàncies mete­o­rològiques hi afe­gim que nor­mal­ment els bole­tai­res no solen com­par­tir els llocs estratègics on cre­uen que hi haurà bones cla­pa­des, els pas­se­rells ho tenim clar. I no només ens frus­trem nosal­tres. A les comar­ques del Piri­neu, l’inici de tem­po­rada també ha estat molt dolent, i els ente­sos diuen que en el moment en què ja s’hau­ria d’haver collit un 50% dels bolets, només s’ha arri­bat a l’1%. Pot­ser la tem­po­rada s’allarga, con­fien.

D’altra banda, la falta de bolets també és un dels fac­tors que el sec­tor turístic de la Cata­lu­nya cen­tral des­taca com a res­pon­sa­ble de les poques esta­des que hi va haver pel pont de Tots Sants. Per tant, sem­bla clar que si volem gau­dir dels bolets fres­cos de tar­dor no queda altre remei que recórrer a allò que des­gra­ci­a­da­ment no falla mai: els diners. Com en tot, caldrà gra­tar-se la but­xaca: el quilo de rove­llons a Mer­ca­barna cos­tava 9,47 euros el 2019 i aquest novem­bre està al vol­tant dels 15 euros.