Txékhov i Vicenç Pagès: el mestratge

Vicenç Pagès Jordà (un corcó de lec­tor) va empas­sar-se l’edició com­pleta dels con­tes de Txékhov, traduïts al cas­tellà per Páginas de Espuma, bus­cant aque­lla famosa norma sobre la fata­li­tat nar­ra­tiva segons la qual l’apa­rició d’un clau en el text havia de com­por­tar que algú hi acabés pen­jat. La supo­sada sentència atribuïda a Txékhov, no la va tro­bar enlloc i, encara que en un dels con­tes hi sor­tia un clau, només ser­via per pen­jar-hi una gorra. El més impor­tant d’aque­lla pros­pecció, però, va ser que s’animés a pre­pa­rar una anto­lo­gia per a Proa dels millors con­tes del rus, inclo­sos els juve­nils, sem­pre desa­te­sos en altres selec­ci­ons, i en nova tra­ducció de Xènia Dyako­nova. Avui, el mateix Vicenç Pagès es farà pre­sent com un clau roent en la pre­sen­tació del lli­bre a la Cal­ders (19 h).