Un divendres que no ha de ser negre

Diuen que l’expressió “black fri­day” (diven­dres negre) es va encu­nyar als anys sei­xanta als Estats Units per defi­nir el caos de com­pres, trànsit i gent que hi havia l’endemà del dijous d’Acció de Gràcies. Ja en aque­lles dates era el dia en què començava la voràgine de les com­pres de Nadal. Com ha pas­sat amb totes les tra­di­ci­ons ame­ri­ca­nes, no hem pogut evi­tar enco­ma­nar-nos de la psi­cosi con­su­mista a què ens abo­quen les estratègies comer­ci­als i avui també estem a punt de dei­xar-nos anar a caçar tots els des­comp­tes que puguem tro­bar. Hi ha estratègies per no fer-ho. Com aque­lla tan antiga que diu que qui més estal­via és el que no fa des­pesa. Pas­se­jar i com­prar amb seny és pos­si­ble. I, per rela­xar-nos, podem con­tem­plar els llums nada­lencs aca­bats d’estre­nar. Calma!