Tolerància zero

El sin­tagma “tolerància zero” va començar a fer for­tuna cap al 2004, quan la lla­vors con­se­llera Mont­ser­rat Tura es va fer càrrec del Depar­ta­ment d’Inte­rior i va for­jar tota una cam­pa­nya per reduir la sinis­tra­li­tat que cau­sa­ven els con­duc­tors ebris. Tura asse­gu­rava que no es trac­tava pas d’un mer eslògan, com algun com­pany soci­a­lista havia insi­nuat davant el sec­tor dels viti­cul­tors. La taxa d’alco­holèmia 0,0 va arri­bar final­ment el 2022 per als con­duc­tors novells, men­tre la màxima per­mesa per als con­duc­tors no pro­fes­si­o­nals con­ti­nua esta­blerta en els 0,5 grams. Tan­ma­teix, la petició de “tolerància zero” va con­ti­nuar fent for­tuna i des de lla­vors s’ha anat emprant per fer pro­cla­mes diver­ses con­tra l’asset­ja­ment i l’abús sexual, la cor­rupció, els delic­tes, la violència de gènere..., fins i tot con­tra la into­lerància. Jo, en canvi, la trobo a fal­tar i sem­pre em ve al cap quan par­lem també d’altres morts, de les 27.000 regis­tra­des a la Medi­terrània des del 2014, de les morts a Ucraïna, Gaza i Israel, de les 1.035 vícti­mes mor­tals entre els immi­grants que van inten­tar arri­bar a Europa el 2022, de les cons­tants vio­la­ci­ons dels drets més bàsics, del silenci davant aques­tes morts com a con­seqüència d’una men­ta­li­tat de segu­re­tat i con­trol que s’està impo­sant a tot Europa. Tolerància zero.