El mirall basc

El naci­o­na­lisme català s’havia emmi­ra­llat, o com­pa­rat durant dècades, en el basc, sobre­tot a l’hora d’ava­luar la coti­lla econòmica i en l’auto­go­vern que implica l’actual sis­tema de finançament per a les comu­ni­tats com Cata­lu­nya. La Comissió del Deute Històric del Par­la­ment ha xifrat el deute de l’Estat amb els cata­lans en 456.000 mili­ons d’euros en 40 anys. D’aquí ve l’enveja de la Gene­ra­li­tat a la lehen­daka­ritza. Un dels pòsits que ens dei­xarà el procés català al vol­tant de l’1-O del 2017 és l’aban­do­na­ment de la bas­qui­tis i del man­tra que els bas­cos sí que ho fan bé. És cert que, tra­di­ci­o­nal­ment, han nego­ciat millor a Madrid, però també que la seva població a admi­nis­trar, règim finan­cer, manera d’enfron­tar-se a l’Estat i estruc­tura econòmiques són tan dife­rents a Cata­lu­nya que en poc ens hi podem com­pa­rar. Ara afron­ten els relleus sor­pre­nents d’Urku­llu i Otegi per a les seves elec­ci­ons, en què el PNB i Bildu es dis­pu­ta­ran la pre­sidència. En això ens han sabut avançar i, mal­grat que el lehen­dakari acu­mula tres legis­la­tu­res de bonança econòmica i el líder abert­zale ha recom­post l’esquerra abert­zale fins a dei­xar-la a les por­tes de gover­nar, ple­guen, en con­si­de­rar-los, el seus par­tits i ells matei­xos, amor­tit­zats. El procés i els par­tits cata­lans no aca­ben de fer net en aquest sen­tit. Pot­ser sí que ens n’hauríem d’emmi­ra­llar per faci­li­tar la nova etapa política, o fins i tot per atu­rar la sag­nia de vot inde­pen­den­tista.

Si els acords de Junts i ERC per a la inves­ti­dura esde­ve­nen efec­tius, aca­ba­rem de superar la bas­qui­tis, perquè el PNB i Bildu han collat menys el PSOE, sabe­dors que neces­si­ta­ran el PSE per gover­nar. Roda­lies, finançament i amnis­tia –referèndum sem­bla més una qui­mera– són àmbits de gestió de prou pes per acos­tar-nos al seu nivell d’auto­go­vern. Tot i que, per asso­lir-lo, caldrà una mica més d’uni­tat política, social i econòmica al vol­tant dels avenços, sobre­tot el pròxim mig any, perquè, després, el calen­dari elec­to­ral anirà avançant.